"LA PIEL QUEMADA", de Josep Maria Forn

Amb aquesta pel·lícula, Josep M. Forn tracta d'apropar-se a la realitat social espanyola dels 60 per la via dels cànons neorealistes: rodatges en exteriors, fotografia en blanc i negre, personatges populars, missatge social. La immigració, el bilingüisme, el desenvolupament turístic de la Costa Brava són temes presents en l'obra. (Emès el 07/02/09)

Sinopsi: José és un treballador d'origen andalús que treballa de peó de la construcció en un poble de la Costa Brava. Va haver d'emigrar perquè al seu lloc d'origen, Guadix, un poblet de Granada, no tenia feina com a jornaler agrícola ni tampoc hi havia altres fonts d'ocupació. A la Costa Brava en canvi hi ha una important demanda de treball pel fort creixement del turisme. Instal·lat a Catalunya, viu amb contradicció la seva nova situació: les relacions laborals, la llengua catalana, la presència de les turistes estrangeres, etc. D'altra banda, Juana, la seva dona, els seus fills i el seu germà emprenen també el viatge per reunir-se amb ell. La pel·lícula transcorre durant tot el dia que dura aquest viatge i mostra de manera paral·lela el que els hi passa als uns i als altres i els records que tenen del seu passat. D'aquesta manera podrem observar el contrast entre una Espanya rural empobrida i molt conservadora moralment amb el que està passant a les zones turístiques, on s'estan fent canvis molt accelerats. Igualment tenim l'oportunitat de percebre les contradiccions que viuen aquests pobles. Direcció: Josep Maria Forn Guió: Josep Maria Forn Producció: Josep Maria Forn Durada: 110 min. Any de producció: 1967 Repartiment: Antonio Iranzo (José), Ángel Lombarte (Andrés), Marta May (Juana), Carlos Otero (Julio), Silvia Solar (dona estrangera), Luis Valero (Manolo)
Anar al contingut