La petjada d'Orson Welles a Cardona

La petjada d'Orson Welles a Cardona

La petjada d'Orson Welles a Cardona

Un retrat d'Orson Welles de la fotògrafa Colita a la nau central de la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. Pla general. (22/10/2016) (horitzontal)

Un retrat d'Orson Welles de la fotògrafa Colita a la nau central de la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. Pla general. (22/10/2016) (horitzontal)

ACN Cardona.-El rodatge de la pel·lícula 'Campanades a mitjanit' ('Falstaff-Chimes at Midnigt) va forjar un lligam entre el cineasta Orson Welles (1915-1985) amb el municipi de Cardona. Van ser quinze dies intensos de treball que van resultar molt profitosos per al resultat final de la producció, ja que mitja hora de les dues hores totals de metratge es van rodar al municipi del Bages. "Cardona és un dels escenaris protagonistes", assegura Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya i expert en l'obra de Welles, un home que només tenia 50 anys quan va fer el llargmetratge, però que n'aparentava molts més. La Teresa Davins, que llavors tenia 12 anys i els seus pares s'encarregaven de servir els àpats a l'equip, recorda al director de cinema portant sempre una gran capa i fumant cigarros. "Era un home de caràcter molt fort, i s'enfadava per tot", explica.

La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona rep aquest dissabte el títol de 'Treasure of European Film Culture' (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) per haver estat un dels escenaris del rodatge del "darrer llargmetratge de ficció que Welles roda i acaba", comenta Riambau en declaracions a l'ACN. "Alguns veuen la cinta com una obra en l'etapa de decadència de Welles, però s'ha de tenir en compte que va ser molt precoç, i que amb només 25 anys va dirigir 'Ciutadà Kane', afegeix. "La paradoxa de tot plegat és que Welles tenia 50 anys i estava en plena maduresa" , indica.Diferents circumstàncies van fer que la pel·lícula, ambientada a l'Anglaterra de la Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV) i amb fragments de quatre obres de William Shakespeare acabés al municipi bagenc després de renunciar a rodar a països com Iugoslàvia o els Estats Units, on a Hollywood Welles ja era conegut per ser un director de projectes molt complicats. Després que el director de fotografia i un ajudant de direcció enviessin fotografies a Welles sobre el paratge, lelecció va recaure en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una joia del romànic.L'equip hi va arribar procedent de Colmenar Viejo i en tot just dues setmanes, a mitjans d'octubre de 1964, es van filmar les escenes corresponents a mitja hora de pel·lícula útil, una quarta part del metratge del rodatge que es perllongà durant nou mesos en d'altres localitzacions espanyoles, segons comenta Esteve Riambau. La família de la Margarita i de la Teresa Davins, que ara porten el restaurant 'El Petit Perico', van donar de menjar a l'equip de rodatge durant aquells quinze dies. La Teresa recorda anècdotes com la ira de Welles quan va intentar durant dos dies fer una trucada de telèfon des de Cardona als Estats Units, quan les infraestructures de comunicació no estaven prou preparades. "Es va enfadar moltíssim, però ho va aconseguir", relata; com també recorda que la primera vegada que es va servir whisky a l'establiment va ser per petició expressa del cineasta. "El whisky només l'havíem vist abans als 'westerns'", afegeix. Fet i fet, els ciutadans de Cardona es van bolcar en el rodatge. A la vila, que en els anys 60 no comptava ni amb set mil habitants, són encara molts els que recorden aquelles escasses setmanes i el pas d'actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, Norman Rodway, Fernando Rey i el mateix Welles. La fotògrafa Colita fou testimoni privilegiat d'aquells dies i les seves fotografies i retrats en blanc i negre que formen part dels fons de la Filmoteca es podren veure aquests dies a la Col·legiata de Cardona.