La papallona viatgera que barreja pol·len de plantes europees i africanes
En el seu llarguíssim viatge de deu mil quilòmetres entre anada i tornada, la papallona migradora dels cards porta pol·len de plantes africanes i pot fer que s'escampin per Europa. Aquesta és la conclusió del primer estudi que ha permès estudiar la ruta d'aquesta papallona amb un mètode innovador: l'anàlisi de l'ADN del pol·len.
La recerca l'han fet investigadors catalans i polonesos, encapçalats per Tomasz Suchan, de l'Institut de Botànica W. Szafer de Cracòvia, i Gerard Talavera, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). Hi han participat també investigadors de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi es publica a la revista "Molecular Ecology Resources".
Estudiar la migració dels insectes és molt complex. Però conèixer les rutes que recorren és important per analitzar el seu paper en l'expansió de plantes i de malalties. Fins ara, només s'havia estudiat amb profunditat en algunes espècies emblemàtiques, com la llagosta migradora i la papallona monarca. Un dels mètodes utilitzats és la captura, marcatge de l'insecte i posterior recaptura. Tanmateix, se solen tornar a capturar molt pocs individus marcats.
Un altre mètode és identificar al microscopi els grans de pol·len que transporten. Però és un sistema llarg i laboriós i establir a quina espècie de planta pertany aquest pol·len no sempre és fàcil.
Els autors d'aquest nou estudi han fet servir un mètode innovador. Han analitzat l'ADN del pol·len transportat per les papallones. Amb l'anàlisi anomenat de "metabarcoding", s'identifica a quina planta pertany el pol·len com si portés un codi de barres. Després, sabent a quina regió viu la planta, es poden establir les rutes migratòries dels insectes.
Migradora dels cards damunt d'una flor, vista de perfil (Vlad Dinca)
La migradora dels cards, de nom científic Vanessa cardui, és la papallona que fa les migracions més llargues del món. Cada any viatja d'Europa a l'Àfrica i a la inversa creuant el desert del Sàhara. El viatge no l'acaben les papallones que el comencen, sinó que pot implicar diverses generacions.
Per a l'estudi es van recollir 47 papallones a la costa mediterrània peninsular. L'anàlisi de l'ADN va mostrar que les papallones portaven pol·len de 157 espècies de plantes diferents. La gran majoria eren africanes i no es troben a Europa. Així es demostra, per primera vegada, que les migracions dels insectes fan possible la pol·linització transcontinental. Saber això és rellevant, com explica Roger Vila, investigador de l'IBE i un dels autors de l'article:
"És un fenomen a tenir en compte tant en plantes silvestres com en plantes cultivades, perquè permet que es barregin varietats de plantes que estan molt distanciades geogràficament."
Els autors esperen que aquesta tècnica obri una nova via d'investigació i ajudi a establir quins insectes migren, quan ho fan i quines rutes segueixen. Això ajudarà a conèixer l'impacte d'aquestes migracions en els ecosistemes i en la transmissió de malalties.
