La Paloma compta els dies per tornar a ballar
Barcelona està a punt de recuperar un dels seus locals més emblemàtics, tancat des de fa deu anys
La Paloma torna a tenir llicència i ha començat les obres amb l'objectiu reobrir a finals d'any com a sala de festes. Situada al Raval, i originària del 1903, és la més antiga de la ciutat.
Han estat deu anys d'inactivitat, paperassa i litigis judicials. A la Mercè March, hereva de tres generacions, se li han fet molt llargs. Però ha continuat venint cada dia. Se li il·luminen els ulls quan recorda la història d'aquesta sala centenària.
"Era canalla, un ambient canalla, però era ben bé la vida, com s'ho passaven aquella gent. I a més hi havia una alegria, unes ganes de viure. I era gent gran, eh... Però hi havia uns personatges tan pintorescos, no els havia vist mai... el Tarzan, el Cheriff, la Gitana..."
"Algun metge de la Vall d'Hebron m'havia dit que als seus pacients els recomanava de venir a ballar a la Paloma, perquè era la millor medicina, que s'animaven tant venint a ballar."
La Paloma va ser això i molt més. Trobades polítiques, combats de boxa, bodes gitanes, i orquestres de tota mena. I a l'última època, DJs de prestigi que van veure com la Paloma acabava clausurada per problemes acústics.
Ara, amb el despatx instal·lat a la mateixa pista de ball, els arquitectes adeqüen totes les instal·lacions a les normatives actuals. El local, amb la seva decoració versallesca dels anys 20, està catalogat, i això suposa una dificultat afegida. Un repte per a Sergi Ullés, director d'obra.
"Si la gent té una mica de memòria, dirà: "què han fet, aquí?" Perquè les intervencions es fan en llocs que no estan a la vista del públic. Val a dir que la complexitat de la zona de treball de la sala és bastant alta perquè hem de respectar l'estètica pròpia de la sala i no podem fer cap tipus de modificació."
La Paloma, una concessió al passat, preveu tornar a volar abans que s'acabi l'any i per a la Mercé March serà el millor regal de Nadal.
"La Paloma m'emociona molt. Ha sigut la meva vida. Què puc dir? Que me l'estimo molt, que em parla i que em diu que vol estar oberta, pobreta..."
