La PAH lamenta que a mig mandat de Colau hi continuï havent "deu desnonaments diaris" a Barcelona

La PAH lamenta que a mig mandat de Colau hi continuï havent "deu desnonaments diaris" a Barcelona

La PAH lamenta que a mig mandat de Colau hi continuï havent "deu desnonaments diaris" a Barcelona

ACN Barcelona.-La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha lamentat que a mig mandat de l'exportaveu de l'entitat i ara alcaldessa de Barcelona Ada Colau hi continuï havent "deu desnonaments diaris" a la capital catalana. És una de les observacions de l'informe que ha elaborat la divisió barcelonina de la plataforma per valorar els dos anys de polítiques públiques d'habitatge de la batllessa. A parer de la PAH Barcelona es troba en "un estat d'excepció". Afirma que els veïns estan "en perill d'extinció", tant pels anys de "l'emergència habitacional" per "l'estafa hipotecaria" com per la "bombolla especulativa" sobre els preus del lloguer, que ha fet que en només tres anys el preus hagin pujat una mitja d'un 24%, amb barris on ha pujat fins a un 66%. De fet, dels deu desnonaments diaris, segons l'ens, el 85% són de lloguer i el 13% d'hipoteca.

La crítica de la PAH va més enllà de la gestió de Colau i afecta també la resta d'administracions. Per frenar la bombolla immobiliària sobre el lloguer, l'entitat considera que "cal" una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans que "limiti" els preus del lloguer i "allargui" la durada dels contractes, "com passa als països de l'entorn". En aquest sentit, la plataforma lamenta que es "continua tractant el dret a l'habitatge com una mercaderia".Així, l'informe posa de manifest que a Barcelona el 84% dels habitatges són principals, dels quals, el 30% estan en règim de lloguer, un 5% són segones residències i un 11% està buit. Això vol dir, segons les dades de l'entitat, que l'1% dels habitatges de la ciutat són de lloguer, "lluny" del 15% que "caldria tenir per complir" amb la Llei catalana del dret a l'habitatge. Barcelona, opina la PAH, ha d'ampliar en 120.000 habitatges el parc públic de lloguer.Pel que fa a la gestió de l'Emergència l'entitat destaca els avenços "importants" duts a terme per l'Ajuntament. D'una banda, "i quasi des del primer dia", es crea la unitat SIPHO (Servei de Mediació en la Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions), "una de les millors polítiques" en matèria d'emergència que "ha permès" aturar 1.315 desnonaments el 2016. En concret, l'any passat es van atendre 2.303 desnonaments dels 2.691 que es van produir a la capital catalana, dels quals es van aturar els 1.315 esmentats perquè es va pactar pròrroga amb la propietat. S'ha donat una solució definitiva a 769 d'aquests desnonaments.Amb tot, la plataforma lamenta que "continua mancant" un protocol entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que "garanteixi" que el 100% dels desnonaments es comuniquen a l'Administració amb temps suficient.També subratlla que la Mesa d'Emergència de Barcelona "continua girant l'esquena" a realitats com les de persones que viuen en un local habilitat com a habitatge i són desnonades, les persones o famílies que viuen rellogant una habitació sense contracte i les fan fora o els immigrants en situació administrativa irregular.Un altre aspecte de les polítiques de Colau que valoren "molt positivament" és que les famílies amb pocs recursos econòmics o sense recursos puguin accedir a ajuts per al lloguer. En aquest sentit també es destaca l'ampliació de partida que ha fet el consistori, però s'alerta que "no té cap sentit" que les convocatòries per accedir-hi s'obrin "durant uns mesos", per exemple, de gener a març. A més, aquests ajuts "són lents alhora de fer-se efectius". Per això exigeixen que hi hagi convocatòries tot l'any.La PAH també considera una "bona solució temporal" el Centre d'Atenció Temporal a Famílies, però lamenta que només n'hi ha un a la ciutat -conformat per 40 pisos petits- i alerta que no pot donar resposta "ni als desnonaments d'una setmana". Per això valoren "molt negativament" que dos anys desprès del nou govern no hi hagi més centres d'aquest tipus "tot i el compromís" del govern municipal de fer-ne i exigeixen al consistori que se'n faci un per barri abans d'acabar el mandat.Pel que fa a les situacions d'ocupació, la PAH valora positivament la regularització de les famílies que havien ocupat habitatge públic i que complien els requisits establerts per l'Ajuntament. Reconèixer aquesta realitat, indiquen, ha permès atendre "469 unitats familiars". Però en aquest sentit també valoren l'actitud de l'oposició, i la qualifiquen de negativa per "manca de responsabilitat" i per "ús partidista" de l'escenari de famílies que ocupen, un fet que, a parer de la PAH, genera un relat "perillós" que porta a la "guerra entre pobres". L'informe també repassa l'activitat del Patronat Municipal de l'Habitatge i afirma, a partir de les dades del Pla del Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-2025, que "hi ha un impuls" de la construcció en virtut del qual s'ha multiplicat per 3,7 vegades el que s'havia construït en el mandat anterior, passant de 968 habitatges cada 5 anys a 3.541. La PAH afegeix, basant-se en les mateixes dades, que en el pla a 10 anys vista l'activitat constructiva es multiplica per 4,6 vegades.Finalment, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca repassa l'actitud del govern d'Ada Colau davant la qüestió dels pisos buits. Recorda que l'alcaldessa portava al seu programa, i al pla de xoc per als primers mesos, l'aplicació de sancions als tenidors. A l'equador del mandat, afirma la plataforma, "només se n'han posat 4 i s'han iniciat 333 expedients sancionadors", i només s'ha fet el cens d'habitatge buit a 4 barris. A aquest ritme "s'acabarà el mandat i no s'haurà acabat el cens a tot la ciutat", indica l'entitat, que acaba: "És inconcebible que dos anys després no tinguem encara el cens i que s'hagin posat sancions de manera simbòlica".