La Paeria prioritza el Pla de Muralles de Lleida i demanarà el suport d'Estat i Generalitat per a la seva restauració

La Paeria prioritza el Pla de Muralles de Lleida i demanarà el suport d'Estat i Generalitat per a la seva restauració

La Paeria prioritza el Pla de Muralles de Lleida i demanarà el suport d'Estat i Generalitat per a la seva restauració

Pla general de la reunió celebrada a la Paeria en què s'ha constituït el Consell Municipal del Patrimoni de Lleida. Imatge del 20 d'octubre del 2016. (Horitzontal)

Pla general de la reunió celebrada a la Paeria en què s'ha constituït el Consell Municipal del Patrimoni de Lleida. Imatge del 20 d'octubre del 2016. (Horitzontal)

ACN Lleida.-La Paeria considera prioritària la posada en marxa d'un Pla de Muralles de Lleida per abordar la restauració integral d'aquests elements de la ciutat, situats sobretot al Turó de la Seu Vella i també al Turó de Gardeny. L'elevat cost d'aquesta actuació farà necessari el suport d'Estat i Generalitat, amb qui l'Ajuntament de Lleida vol establir un conveni que es canalitzaria a través del Consorci del Turó de la Seu Vella. Aquest ha estat un dels acords assolits en la sessió constitutiva del Consell Municipal del Patrimoni, on participen experts en la matèria i que tindrà com a missió assessorar sobre els criteris que han de regir les actuacions en matèria de patrimoni de la capital del Segrià. Durant la primera reunió d'aquest nou ens, també s'ha informat que l'Ajuntament de Lleida amplia la protecció de l'església de Sant Ruf gràcies al principi d'acord assolit amb la família propietària perquè en cedeixi l'ús.

En la primera reunió del Consell Municipal del Patrimoni s'han abordat temes com ara el Pla de Muralles, la conservació de l'església de Sant Ruf, la revisió del catàleg de béns protegits, el nou segell del patrimoni de Lleida i la revisió del pla de senyalització del patrimoni de la ciutat.Ros ha explicat que per tirar endavant el projecte del Pla de Muralles de Lleida es necessita una inversió d'1,5 milions d'euros. Per això, la Paeria proposarà fer un conveni específic de les muralles entre les tres institucions: Paeria, Generalitat i Estat. "Les muralles són també un actiu de la ciutat i forma part del nostre patrimoni arquitectònic i, a partir de l'avaluació que ja està feta, caldrà fer la redacció d'aquest projecte", ha assenyalat l'alcalde de Lleida. Més protecció per a l'església de Sant RufEn la primera reunió del Consell Municipal del Patrimoni s'han definit els principals objectius d'aquest nou ens i, a més, s'ha analitzat el tema de l'església de Sant Ruf. Àngel Ros ha explicat que la Paeria ha arribat a un principi d'acord per fer una cessió d'ús que permetria tirar endavant accions de conservació patrimonial, on la Paeria també demanarà la col·laboració d'altres administracions. Alhora, l'Ajuntament de Lleida instarà la Generalitat a reconsiderar que Sant Ruf pugui tenir la qualificació de Bé Cultural d'Interès Nacional.També s'ha informat de la revisió que s'està portant a terme del catàleg de béns protegits, un document que s'ampliarà des del punt de vista d'atorgar una major protecció i d'incloure nous elements en el catàleg. Pel que fa al Call Jueu, s'ha informat de l'estat dels treballs, de les excavacions portades a terme i de les restes que han aparegut, així com de l'adaptació del projecte que ha calgut realitzar amb motiu dels vestigis localitzats. A finals d'any estaran acabades les obres.En l'àmbit del patrimoni immaterial, s'ha acceptat la proposta d'incorporar com a patrimoni de la ciutat espais literaris i de llegenda que contribueixen a definir rutes d'interès i relats sobre Lleida. A més, s'ha informat sobre la propera creació d'un nou segell del patrimoni de Lleida, amb el qual es destacaran els elements que en formen part, incloent-hi aquells que han desaparegut o que no són visibles. Amb aquesta incorporació es permetrà donar compliment a l'acord de Ple pel qual es preveu actualitzar el Pla de Senyalització que haurà de tenir present el patrimoni desaparegut i intangible.Pel que fa al litigi amb l'Aragó sobre les peces d'art del monestir de Sixena que es troben al MNAC i al Museu de Lleida, el Consell del Patrimoni de Lleida ha donat ple suport a aquests museus i a les vies jurídiques que la Generalitat està seguint. "Considerem desproporcionat el plantejament d'anar per la via penal tal com proposa el jutjat d'Osca i, per tant, mantenir el discurs de la defensa dels béns per la via jurídica i, evidentment, per la del diàleg", ha assenyalat l'alcalde de Lleida.Constitució del Consell Municipal del PatrimoniAquest dijous s'ha constituït formalment el Consell Municipal del Patrimoni de Lleida, la creació del qual va ser acordat per unanimitat pel Ple de la Paeria. La missió d'aquest nou ens serà assessorar sobre els criteris que han de regir les actuacions en matèria de patrimoni de la ciutat, segons ha explicat Ros. El Consell, que té la vocació de ser un òrgan participatiu, compta amb la participació d'experts en la matèria així com de representants dels grups polítics de la Paeria.Els experts integrants ho són a proposta dels diferents grups municipals i havien de ser persones de prestigi i experts en els diferents àmbits que configuren el patrimoni material i immaterial de la ciutat. Entre els seus membres, destaquen Ignasi Aldomà, Carme Bellet, Joan Busqueta, Pep Coll, Àngel Corbella, Josep Giralt, Pep Tort, Josep Maria Sala Valldaura, Maria José Vilalta o Joaquim Ureña, entre altres. Un dels noms que ha generat més controvèrsia ha estat el d'Òscar Uceda, proposat per C's, ja que ERC n'ha demanat la recusació per "partidisme", petició a la qual s'han sumat els grups de la Crida-CUP i del Comú tot i que finalment ha estat rebutjada per l'alcalde de Lleida. Uceda va encapçalar la llista de Ciutadans per Lleida en les dues darrers eleccions al Congrés.