La nova museïtzació del Darder donarà més protagonisme a les restes humanes i a la figura del fundador

La nova museïtzació del Darder donarà més protagonisme a les restes humanes i a la figura del fundador

La nova museïtzació del Darder donarà més protagonisme a les restes humanes i a la figura del fundador

ACN Banyoles.-El Museu Darder de Banyoles es prepara per una nova museïtzació. Ja hi ha un avantprojecte que busca revaloritzar les peces del seu fons, donant més protagonisme a peces com són les restes humanes, i posar en valor la figura del seu fundador. La proposta s'ha donat a conèixer en el Col·loqui de Tardor organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals i que enguany està dedicat al centenari del museu. La proposta recull els trets essencials però caldrà un projecte executiu on es perfilin els detalls. L'Ajuntament preveu que la remodelació que afectarà a les dues plantes tingui un cost d'uns 225.000 euros i espera poder finançar la meitat amb un ajut FEDER. La nova museïtzació podria inaugurar-se el 2019.

El Darder és un dels museus més antics de la demarcació de Girona. Es va inaugurar el el 22 d'octubre del 1916, després que el barceloní Francesc Darder, veterinari i taxidermista, donés a la ciutat les col·leccions d'història natural que tenia. Tenia una botiga a Barcelona on venia animals dissecats i materials per a l'estudi de les ciències naturals. La bona acollida que va tenir a Banyoles el van portar a cedir el seu fons a la ciutat, que li va oferir uns locals on exposar-lo.L'any 2007, l'espai va obrir portes de nou després d'una important remodelació i ja convertit en el Museu Darder Espai d'Interpretació de l'Estany que és ara. Des de llavors, s'han detectat necessitats i problemàtiques que han portat a l'Ajuntament a treballar en una nova proposta museogràfica. La reforma afectarà a les dues plantes d'exposicions -la planta 1 i la planta soterrani- amb l'objectiu de millorar la visita amb nous discursos i un replanteig a l'hora d'exhibir les peces del fons. L'avantprojecte, que s'ha donat a conèixer aquest dissabte de la mà del director dels Museus de Banyoles, Lluís Figueras, perfila els trets essencials del nou plantejament museístic. El següent pas serà encarregar un projecte executiu on es concretaran tots els detalls, des del tipus de vitrines fins al contingut exacte que es veurà a cada lloc. Més difusió de la figura del fundador Segons l'avantprojecte redactat, la primera planta inclourà un primer espai sobre la figura de Francesc Darder i la seva relació amb Banyoles i la Festa del Peix, així com la seva activitat com a proveïdor de material educatiu d'història natural. Un treball audiovisual farà que sigui el mateix Darder qui expliqui en primera persona la visió de les ciències naturals en la seva època. En un segon espai d'aquesta primera planta hi haurà el gruix de les col·leccions del Museu amb la idea d'apropar el visitant a les antigues aules de ciències d'escoles i instituts per mostrar com s'ensenyaven les ciències naturals. El discurs vol subratllar que actualment encara s'utilitza el mateix sistema per difondre el coneixement i la conservació de la natura. Un espai reservat a l'antropologia que prendrà més protagonismeI sense deixar la primera planta però separat de la resta, també hi haurà un espai dedicat a l'antropologia. Es vol recuperar el concepte de 'Gabinet reservat' que Francesc Darder tenia a la seva botiga-museu de Barcelona amb part de les col·leccions d'antropologia. També s'ha tingut en compte que algunes de les peces poden ferir sensibilitats i per això s'aposta per dedicar-li un espai separat de la resta. En ell, es mostraran models i preparacions anatòmiques, tot emulant el que feia al seu laboratori, i com a mínim una de les dues mòmies peruanes del fons. Aquestes peces més insòlites són les que en l'última etapa van quedar al magatzem del museu. Actualment només s'exposen uns cranis i una mòmia però el fons del museu compta amb fetus, pells humanes i altres rareses. L'Ajuntament no ha donat més detalls sobre les peces ja que aquesta feina és la que s'haurà de concretar en el projecte executiu. Una altra incògnita que no s'ha aclarit és si la nova museïtzació farà referència a la peça més polèmica, com va ser el boiximà dissecat -que es fa fer famós com 'el negre de Banyoles- i que va haver de ser retirat els anys noranta envoltat d'una forta polèmica. El soterrani estarà dedicat a la conca lacustre de l'Estany Pel que fa a la planta soterrani, en aquest espai s'inclourà una gran maqueta amb projecció on s'explicarà el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l'Estany de Banyoles, acompanyada de dos monitors que ampliaran la informació. El que es mantindrà serà l'espai de Magatzem Visible mentre que una altra part de l'espai incorporarà una aula educativa que es podrà separar amb portes de vidres. També es renovarà la zona d'accés. Se substituirà l'espiral que hi ha ara amb plafons retroil·luminats amb diferents imatges relacionades amb els continguts del museu. La idea és separar de forma més clara els diferents espais d'exposició distribuïts entre la planta 1, la planta soterrani i l'accés a l'exposició temporal. Pendents d'un ajut europeu per fer-ho realitatQue aquesta remodelació sigui una realitat dependrà en bona part de si s'aconsegueixen fons europeus. L'Ajuntament ha presentat el projecte a una convocatòria destinada a museus que es finançarà amb un ajut FEDER. Actualment, la Generalitat està valorant la proposta per veure si es pot incloure a la convocatòria i en uns mesos es donarà a conèixer la decisió. L'Ajuntament calcula que la remodelació costarà uns 225.000 euros. A banda de l'ajut europeu, el consistori preveu cobrir la part restant amb fons propis i un ajut de la Diputació de Girona. Si s'aconsegueix el finançament, la previsió és que durant el 2017 s'encarregui el projecte executiu i que la museïtzació estigui acabada el 2019.