La nova Llei d'Ordenació Territorial preveu la creació d'un mínim de sis noves comarques
La nova Llei d'Ordenació Territorial permetrà la creació d'almenys sis noves comarques a Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de Governació, Joan Carretero, en una entrevista a l'Agència EFE. Segons Carretero, però, geògrafs del Departament de Governació recomanen fins i tot que es passi de les 41 comarques actuals a 53. El conseller de Governació assegura, d'altra banda, que la creació de noves comarques no suposarà necessàriament ampliar el nombre de consells comarcals, ja que l'adscripció dels municipis a aquests serà sempre "voluntària".
El projecte de Llei d'Ordenació Territorial instaurarà la creació de noves comarques com la Vall de Camprodon, el Baix Llobregat Nord, l'Alta Segarra, el Segre Mitjà, el Lluçanès i el Moianès, però és possible que se n'afegeixi alguna més. Aquest projecte normatiu, en què treballen Governació i els departaments de Relacions Institucionals i d'Obres Públiques i Política Territorial, estarà llest perquè el govern català l'avali al setembre, i la previsió que apunta Carretero és que el Parlament l'aprovi durant la primavera de l'any que ve.
La nova divisió de Catalunya es basarà en set vegueries o províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, el Pirineu i l'Aran, Terres de l'Ebre i Catalunya Central), però al mateix temps reincorporarà l'Area Metropolitana de Barcelona. Segons Carretero, l'Àrea Metropolitana "suposarà amb tota seguretat la supressió dels consells comarcals" d'aquesta zona, però adverteix que aquest organisme "no haurà de ser un contrapoder polític de la Generalitat, com ha passat amb les diputacions".
En aquest sentit, Carretero aposta perquè tot els diners destinats al món local i, per tant, a les vegueries i també a l'àrea metropolitana de Barcelona sigui gestionat des del Parlament de Catalunya, inclòs el que arribi des de l'administració de l'Estat. "Reivindiquem que tot els diners arribin a la Generalitat i que sigui el Parlament qui decideixi el seu repartiment: les assignacions als municipis, als consells de les vegueries i al govern català pròpiament", ha remarcat el conseller de Governació.
Carretero vol que les vegueries funcionin així en una "triple dimensió", com a ens municipals, com a organisme a través del qual la Generalitat "descentralitza" la seva representació política al territori i com a àmbit administratiu a partir del qual l'Estat presti els seus serveis (correus, justícia, etc.).
Pel que fa al "veguer", màxim responsable del "consell de la vegueria", haurà de sorgir de les eleccions municipals i representar al mateix temps als ajuntaments i a la Generalitat, substituint així a la figura de l'actual delegat del govern català, segons Carretero. "En un territori tan petit no té sentit tenir governadors civils o prefectes", ha remarcat el conseller, que ha deixat clar que el "veguer" no dirigirà al territori als diferents departaments de la Generalitat, sinó que serà una figura municipal i de "representació política" del govern català.
Pel que fa al president de la nova àrea metropolitana de Barcelona, Carretero creu que ha de ser un alcalde designat per l'àmbit municipal, però adverteix que si a aquest organisme "se li acaba donant un caràcter polític i no de mer prestador de serveis, llavors caldrà discutir qui el presideix".
