"La nit estrellada" de Van Gogh plasma la teoria física de la turbulència dels fluids
Alguns dels quadres de Vincent van Gogh reprodueixen amb precisió matemàtica la teoria de la turbulència dels fluids, segons afirma un estudi del CSIC, publicat a la revista "Nature". L'article indica que les obres "La nit estrellada", "Camí amb xiprer i estrella" i "Camp de blat amb corbs" coincideixen amb la teoria del físic i matemàtic rus Andrei Kolmogorov. Segons el director de l'estudi, Manuel Torres, en aquests quadres Van Gogh crea turbulències amb una gran precisió matemàtica, mentre que no s'han trobat aquestes evidències en pintures turbulentes d'altres pintors, com per exemple "El crit" d'Edvard Munch.
La investigació de Manuel Torres, de l'Institut de Física Aplicada, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha explicat que "Van Gogh va captar perfectament la turbulència d'un fluid en algun dels seus quadres més apassionats". En el treball es van analitzar les fluctuacions del camp de llums dels olis del pintor com si fossin fluctuacions del camp de velocitats d'un fluid turbulent, per la qual cosa els canvis de llum s'associen en el quadre als canvis de temperatura virtual. Seguint aquests paràmetres, s'ha observat que "Van Gogh sembla ser l'únic capaç de crear turbulències amb tal precisió matemàtica", ja que altres pintors, com Edvard Munch en el quadre "El crit", no arriben a representar la turbulència seguint aquest model matemàtic.
De fet els quadres de Vincent van Gogh creats durant les seves èpoques de major agitació psicòtica "reflecteixen l'empremta dactilar de la turbulència amb tal realisme que coincideixen completament amb el model matemàtic de Kolmogorov".
Els investigadors van digitalitzar diferents pintures del pintor holandès i van calcular la probabilitat que dos píxels a certa distància tinguessin la mateixa llum o brillantor. Després de l'anàlisi, van confirmar que diversos treballs de Van Gogh demostren l'esglaonament de Kolmogorov en la probabilitat de distribució de la lluminositat.
De fet els quadres de Vincent van Gogh creats durant les seves èpoques de major agitació psicòtica "reflecteixen l'empremta dactilar de la turbulència amb tal realisme que coincideixen completament amb el model matemàtic de Kolmogorov".
Els investigadors van digitalitzar diferents pintures del pintor holandès i van calcular la probabilitat que dos píxels a certa distància tinguessin la mateixa llum o brillantor. Després de l'anàlisi, van confirmar que diversos treballs de Van Gogh demostren l'esglaonament de Kolmogorov en la probabilitat de distribució de la lluminositat.
