La National Gallery de Washington fa un repàs de l'obra de Joan Miró i mostra el vessant més polític i combatiu de l'artista

La mostra "Joan Miró: l'escala de la fuga" s'endinsa en l'obra de l'artista fins al 12 d'agost, amb una inusual agenda d'activitats complementàries per divulgar la vida i el context històric del surrealista català, i se suma a una altra exposició de l'artista en cartell al museu Kreeger de la capital nord-americana.
La National Gallery de Washington fa un repàs de l'obra de Joan Miró i mostra el vessant més polític i combatiu de l'artista
Washington

La National Gallery de Washington fa un repàs de l'obra de Joan Miró i mostra el vessant més polític i combatiu de l'artista

La mostra "Joan Miró: l'escala de la fuga" s'endinsa en l'obra de l'artista fins al 12 d'agost, amb una inusual agenda d'activitats complementàries per divulgar la vida i el context històric del surrealista català, i se suma a una altra exposició de l'artista en cartell al museu Kreeger de la capital nord-americana.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El comissari, Harry Cooper, ha subratllat que l'exposició fa un nou pas per explicar "com la guerra civil espanyola i la història d'aquest moment va afectar la carrera de Miró i la seva obra".

El director adjunt de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, considera que "l'aportació clau és la relectura de Miró sota un prisma a priori inesperat, com algú molt més vinculat als episodis de la història del que es podia imaginar". "Quan un pensa en Miró, un pensa en un artista naïf, que en tot moment aconsegueix sostreure's a les coordenades d'espai i temps, i en canvi aquí xoquem de cara amb un Miró que té un grau de compromís increïble amb la cultura, la llengua i les institucions catalanes", subratlla Susanna.

Després que la retrospectiva passés per la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona, la mostra de Washington accentua encara més la faceta combativa de Miró, i crea una nova presentació.

En entrar-hi, la mostra pregunta a l'espectador nord-americà què sap de Miró, què coneix més enllà "de les seves formes acolorides en vermell, blau i negre, sense gravetat". "Francament, el públic nord-americà no sap gaire de Miró", admet el comissari, que creu que el coneixement es redueix a l'obra dels 40, la més surrealista.

Per això Cooper explica que la mostra ha cuidat els textos que acompanyen les 120 obres perquè el visitant no perdi detall de les arrels culturals de l'artista i de la fosca història europea que va avançar paral·lela a la producció de Joan Miró.

L'obra que dóna la benvinguda és "La granja", que concentra "els innombrables fils que teixeixen la seva obra", segons explica Susanna, i tanca la mostra "Cap", "l'ull de l'artista capaç de perforar la foscor del seu temps", encara que no és estrany tampoc l'aparició de l'entorn rural i de genuïns símbols catalans com la barretina.

Una altra prova de l'afany divulgatiu és un documental que inclou imatges inèdites als Estats Units, enregistrat a Barcelona, Mallorca, París i al poble natal de Miró, Mont-roig del Camp (Baix Camp), i que ofereix una visió global de la història del moment.

Visites guiades cada divendres en espanyol, diverses activitats vinculades amb Catalunya i una creació del mediàtic cuiner espanyol José Andrés complementen l'exposició.

Andrés és el responsable d'adaptar la carta d'un restaurant de la National Gallery amb plats com l'escalivada catalana i la sopa freda de cireres.

VÍDEOS RELACIONATS