La Nasa i l'ESA s'alien per revelar els secrets dels forats negres

L'agència espacial nord-americana, NASA, i l'europea, ESA, destinaran més de 2.000 milions de dòlars i quinze anys de feina per poder detectar les ones gravitatòries que va predir el prestigiós científic Albert Einstein en la seva teoria de la relativitat general. Així doncs, amb aquesta investigació les dues agències espacials pretenen revelar els secrets que s'oculten darrere dels forats negres. Aquesta aliança es materialitzarà en el projecte LISA, que, per primer cop a la història, intentarà comprovar l'existència de la radiació gravitatòria, és a dir, les ones que es generen en grans cataclismes astrofísics, com per exemple en la col·lisió de dues estrelles, de dos forats negres o en l'explosió d'una supernova.
La Nasa i l'ESA s'alien per revelar els secrets dels forats negres
Brussel·les

La Nasa i l'ESA s'alien per revelar els secrets dels forats negres

L'agència espacial nord-americana, NASA, i l'europea, ESA, destinaran més de 2.000 milions de dòlars i quinze anys de feina per poder detectar les ones gravitatòries que va predir el prestigiós científic Albert Einstein en la seva teoria de la relativitat general. Així doncs, amb aquesta investigació les dues agències espacials pretenen revelar els secrets que s'oculten darrere dels forats negres. Aquesta aliança es materialitzarà en el projecte LISA, que, per primer cop a la història, intentarà comprovar l'existència de la radiació gravitatòria, és a dir, les ones que es generen en grans cataclismes astrofísics, com per exemple en la col·lisió de dues estrelles, de dos forats negres o en l'explosió d'una supernova.

El mesurament d'aquestes ones permetrà obrir una finestra fins ara inexplorada pel que fa a l'observació del Cosmos i ajudarà a comprendre el misteri dels forats negres que es van produir a l'inici de l'univers, quan les galàxies eren molt joves, segons ha explicat el físic canadenc Clifford Martin Will, investigador de l'Institut d'Astrofísica de París i de la Universitat Pierre et Marie Curie.

El projecte LISA consta de tres naus espacials que orbitaran al voltant del Sol, configurant un triangle equilàter, a uns cent milions de quilòmetres de distància entre elles. Cada nau enviarà a les altres dues prou llum per detectar qualsevol moviment que experimentin, fins i tot si és de la mida del nucli d'un àtom.

Malgrat que la previsió inicial era que els tres satèl·lits fossin enviats a l'espai l'any 2011, el llançament s'ha ajornat fins el 2018 per l'elevat cost de l'operació, que suposarà una inversió de més de 2.000 milions de dòlars nord-americans, i el "gran desafiament tècnic" que suposa un projecte d'aquest abast.

Fa gairebé cent anys que el físic d'origen alemany Albert Einstein va elaborar la teoria de la relativitat general, en què predeia l'existència de les ones gravitacionals, que es propaguen a la velocitat de la llum i que són alteracions de la geometria espai-temps. Aquestes ones, però, encara no s'han pogut detectar directament, malgrat que la teoria que va formular Einstein ha estat verificada empíricament per nombrosos investigadors d'arreu del món.