La NASA fotografia les empremtes que van deixar les missions Apol·lo a la Lluna

La NASA ha difós un recull d'imatges preses per la sonda "Lunar Reconnaissance Orbiter" (LRO) que mostren l'empremta que van deixar les missions Apol·lo i aporten proves per als que encara dubten que l'home hagi arribat a la Lluna. La sonda ha capturat les imatges més nítides que s'han pres mai des de l'espai de les marques que van deixar les missions Apol·lo 12, 14 i 17 en els llocs on van aterrar, així com les petjades que van deixar els astronautes en explorar la superfície lunar.
La NASA fotografia les empremtes que van deixar les missions Apol·lo a la Lluna
Washington

La NASA fotografia les empremtes que van deixar les missions Apol·lo a la Lluna

La NASA ha difós un recull d'imatges preses per la sonda "Lunar Reconnaissance Orbiter" (LRO) que mostren l'empremta que van deixar les missions Apol·lo i aporten proves per als que encara dubten que l'home hagi arribat a la Lluna. La sonda ha capturat les imatges més nítides que s'han pres mai des de l'espai de les marques que van deixar les missions Apol·lo 12, 14 i 17 en els llocs on van aterrar, així com les petjades que van deixar els astronautes en explorar la superfície lunar.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les fotografies permetran als experts seguir els passos dels astronautes amb més claredat per veure on es van prendre les mostres de la Lluna que van portar a la Terra i on es van dur a terme els primers experiments científics. D'aquesta manera, s'acabarà amb els comentaris dels que afirmen que els humans mai van viatjar a la Lluna.

L'LRO, que es va enlairar al juny del 2009 amb la missió de buscar possibles llocs de descens per les naus tripulades, ha enviat una bateria de 1.500 imatges que els científics analitzen minuciosament. La precisió dels instruments ajuda a confeccionar un mapa tridimensional i d'alta resolució de la superfície lunar, així com els cràters més profunds, a més de fer un examen de l'espectre ultraviolat del satèl·lit.

Un dels detalls que es mostren és un rastre en forma d'ela que marca la ubicació dels cables que anaven des de la nau matriu al lloc on els astronautes de l'Apol·lo 12 van col·locar l'experiment ALSEP per mesurar el medi ambient lunar i el seu interior.

Els enginyers de la NASA van modificar lleugerament l'òrbita de l'LRO, que és lleugerament ovalada o el·líptica, per aconseguir la màxima resolució de les imatges. Així, la sonda va baixar de 50 quilòmetres a 21 quilòmetres en passar sobre la superfície lunar.

La nau espacial s'ha mantingut en aquesta òrbita durant 28 dies, temps suficient perquè la Lluna rotés per complet, i ha permès una cobertura total de la superfície per la càmera gran angular LROC. La nau espacial tornarà a l'òrbita habitual les pròximes hores, dies abans que la NASA llanci la missió GRAIL, sigles de Gravity Recovery Interior Laboratory, aquest dijous, per investigar el camp gravitatori de la Lluna.

VÍDEOS RELACIONATS