La mort de Rugova posa de dol Kosovo i obre interrogants sobre el seu futur polític
Kosovo està de dol per la mort del seu president, Ibrahim Rugova. S'han decretat cinc dies de dol i pels carrers de Pristina es poden veure espelmes i flors que centenars d'albanokosovars han dipositat en homenatge a qui consideren el pare de la nació kosovar. La desaparició de Rugova obre molts interrogants sobre el futur polític d'aquesta província autònoma de Sèrbia, que, des del final de la guerra, està sota protectorat de les Nacions Unides i de la qual justament ara se n'està negociant el futur estatus.
Les banderes onejaran a mig pal a Kosovo fins dijous, quan se celebraran els funerals per Ibrahim Rugova, mort aquest dissabte als 61 anys a la seva residència de Pristina a causa d'un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat fa tres mesos. Professor de literatura, educat en escoles franceses, ell i els seus fulards de seda es van convertir en tot un símbol de la lluita per la independència de Kosovo. Un somni pel qual feia quinze anys que lluitava i que, finalment, no ha pogut veure complert.
El seu prestigi polític es va forjar a principis dels noranta com a líder del moviment de resistència albanokosovar contra el govern serbi de Slobodan Milosevic. Des del 1999, Kosovo es troba sota administració de les Nacions Unides, després de la intervenció de l'OTAN en el conflicte per acabar amb el genocidi de civils albanesos per part de les forces sèrbies.
La política de resistència pacífica de Rugova el van portar a la presidència de Kosovo l'any 2002 i li va valer el respecte de tota la comunitat internacional. La seva mort arriba en un moment crucial per Kosovo, enmig de les negociacions per definir un nou estatus per a la província. Negociacions que, de moment, han quedat aturades, mentre creix la preocupació a tot el món pel futur de Kosovo, esquitxada encara, sis anys després del final del conflicte, per les tensions ètniques entre serbis i albanesos.
