La meitat dels joves que viuen amb els pares serien pobres si marxessin de casa
Si tots els joves espanyols entre 26 i 34 anys s'emancipessin, es multiplicaria la taxa de pobresa en aquest franja d'edat. És una de les contundents conclusions de l'"Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008", presentat per Caixa Catalunya, en què s'analitza per primera vegada la pobresa segons l'edat de la població. Com ha explicat la directora de l'Institut d'Infància i Món Urbà, Carme Gómez-Granell, l'exclusió social es concentra en els extrems del cicle vital, en els menors de 16 anys i els majors de 65. Actualment, a Espanya, un 10% de la població està dins la franja de pobresa moderada.
"S'hauria de dedicar una atenció preferent a la infància i a la joventut", conclou el sociòleg Lluís Flaquer, perquè com més aguda és la pobresa, més afecta els menors de 16 anys. Aquesta és una de les recomanacions principals que surten de l'"Informe sobre Inclusió Social a Espanya". Les polítiques socials protegeixen a Espanya la gent gran amb pobresa extrema, però no passa el mateix amb la pobresa infantil, segons Gómez-Granell, perquè a Espanya encara no s'ha convertit en una prioritat política.
Pel que fa al jovent, l'informe conclou que quatre de cada deu joves entre 26 i 35 anys encara viuen amb els pares. Això explica la baixa taxa de risc de pobresa en aquesta franja d'edat a Espanya, un 12%. Però la situació canviaria molt si aquests joves decidissin emancipar-se i començar a pagar una hipoteca o un lloguer, ja que el risc d'exclusió social en la mateixa franja d'edat augmentaria fins a un 57%.
Per tant, segons Flaquer, l'emancipació tardana té més inconvenients que avantatges, atès que significa tenir menys fills i reflecteix la dificultat dels joves per accedir al mercat del treball i l'habitatge.
