La manca de sediments i el canvi climàtic amenacen el delta de l'Ebre
Un estudi de la UAB determina que la reducció de sediments ha estat el factor que més ha amenaçat la integritat del delta. La pujada del nivell del mar, principal amenaça de futur.
RedaccióActualitzat
La reducció en l'aportació de sediments del riu Ebre ha estat, fins ara, el factor que més ha amenaçat el delta. La pujada del nivell del mar, prevista en les pròximes dècades com un dels efectes més importants del canvi climàtic, tindrà serioses implicacions sobre l'agricultura, els recursos naturals, el turisme i l'indústria de la zona. Aquestes són les dues principals conclusions d'un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) donat a conèixer aquesta setmana.
Els científics de la UAB Sandra Fatorić i Lorenzo Chelleri han investigat la vulnerabilitat del delta de l'Ebre als canvis ambientals, especialment els relacionats amb el canvi climàtic. Han identificat quines són les principals amenaces i han investigat quines són les possibles solucions per adaptar-se a les noves condicions.
Segons el seu estudi, el delta de l'Ebre ja és un entorn molt vulnerable a causa del baix nivell d'aportació de sediments, un fet provocat, principalment, per la regulació dels rius. A banda, el delta s'enfronta a un futur molt incert, sotmès a una major degradació ambiental, tant per la pressió humana com pels efectes del canvi climàtic, especialment la pujada del nivell del mar. Aquesta pujada provoca efectes greus com la intrusió d'aigua salada i l'erosió de la línia costanera, fets que derivaran en el futur en una major pèrdua de terreny habitable i cultivable, així com en danys en els ecosistemes. A més a més, la població podria experimentar inundacions més freqüents.
L'estudi mostra que, fins ara, la gestió dels recursos, principalment el monocultiu de l'arròs i la construcció de preses, ha afectat molt més la zona del delta que els factors hidroclimàtics. Aquests factors estan accelerant tendències com l'erosió costanera i la intrusió d'aigua salada, i poden tenir conseqüències molt negatives per a l'agricultura, els recursos naturals i el turisme.
Els investigadors també han documentat la percepció de la població local del delta de l'Ebre més implicada en els processos ambientals i econòmics.
Dels resultats de l'estudi sembla evident que la millor opció per protegir i adaptar el delta de l'Ebre seria l'aportació de sorra per a la preservació de les dunes existents i per a la creació de noves dunes i aiguamolls. Aquesta és l'opció més respectuosa amb la natura.
També hi ha una certa tendència a favor de la construcció de dics subaquàtics que frenin l'entrada d'aigua salada, o l'opció d'elevar el nivell de superfície del delta. De la investigació s'evidencia una varietat molt àmplia d'opinions respecte a la construcció de barreres artificials. L'opció d'abandonar la zona, també plantejada pels especialistes, no va ser acceptada entre les persones entrevistades en l'estudi.
Fatorić i Chelleri plantegen una combinació d'aportació de sorra a les dunes i de transport natural de sediments com la millor opció disponible per a la protecció del delta de l'Ebre contra els efectes del canvi climàtic.
Els científics de la UAB Sandra Fatorić i Lorenzo Chelleri han investigat la vulnerabilitat del delta de l'Ebre als canvis ambientals, especialment els relacionats amb el canvi climàtic. Han identificat quines són les principals amenaces i han investigat quines són les possibles solucions per adaptar-se a les noves condicions.
Segons el seu estudi, el delta de l'Ebre ja és un entorn molt vulnerable a causa del baix nivell d'aportació de sediments, un fet provocat, principalment, per la regulació dels rius. A banda, el delta s'enfronta a un futur molt incert, sotmès a una major degradació ambiental, tant per la pressió humana com pels efectes del canvi climàtic, especialment la pujada del nivell del mar. Aquesta pujada provoca efectes greus com la intrusió d'aigua salada i l'erosió de la línia costanera, fets que derivaran en el futur en una major pèrdua de terreny habitable i cultivable, així com en danys en els ecosistemes. A més a més, la població podria experimentar inundacions més freqüents.
L'estudi mostra que, fins ara, la gestió dels recursos, principalment el monocultiu de l'arròs i la construcció de preses, ha afectat molt més la zona del delta que els factors hidroclimàtics. Aquests factors estan accelerant tendències com l'erosió costanera i la intrusió d'aigua salada, i poden tenir conseqüències molt negatives per a l'agricultura, els recursos naturals i el turisme.
Els investigadors també han documentat la percepció de la població local del delta de l'Ebre més implicada en els processos ambientals i econòmics.
Dels resultats de l'estudi sembla evident que la millor opció per protegir i adaptar el delta de l'Ebre seria l'aportació de sorra per a la preservació de les dunes existents i per a la creació de noves dunes i aiguamolls. Aquesta és l'opció més respectuosa amb la natura.
També hi ha una certa tendència a favor de la construcció de dics subaquàtics que frenin l'entrada d'aigua salada, o l'opció d'elevar el nivell de superfície del delta. De la investigació s'evidencia una varietat molt àmplia d'opinions respecte a la construcció de barreres artificials. L'opció d'abandonar la zona, també plantejada pels especialistes, no va ser acceptada entre les persones entrevistades en l'estudi.
Fatorić i Chelleri plantegen una combinació d'aportació de sorra a les dunes i de transport natural de sediments com la millor opció disponible per a la protecció del delta de l'Ebre contra els efectes del canvi climàtic.
