La Manada: sis claus per entendre un cas que ha sacsejat la societat

Ha obert el debat sobre què és violació i sobre la impunitat d'algunes agressions sexuals
La Manada: sis claus per entendre un cas que ha sacsejat la societat

La Manada: sis claus per entendre un cas que ha sacsejat la societat

Ha obert el debat sobre què és violació i sobre la impunitat d'algunes agressions sexuals
Irene Vaqué Actualitzat
Una manifestació a Madrid contra la sentència de La Manada (EFE)

Una manifestació a Madrid contra la sentència de La Manada (EFE)

El cas de La Manada continua aixecant polèmica. Després d'una sentència controvertida, ara, els cinc condemnats podran deixar la presó. Sens dubte, aquest abús -que no violació, segons els jutges- ha obert molts debats. Entre ells, què és violació i la impunitat d'algunes agressions sexuals.

Els fets

El cas es remunta als Sanfermines del 2016. La víctima, una jove madrilenya, va denunciar que cinc nois la van violar la matinada del 7 de juliol. Segons el seu relat, la van fer entrar per la forçar al portal d'una casa de la capital navarresa. Poc després, la policia els va detenir.

Uns dies després es van saber detalls de les converses que els detinguts havien tingut al seu grup de Whatsapp, que anomenaven La Manada, amb amics que s'havien quedat a Sevilla.

Aquests missatges i el vídeo que van gravar van ser proves en el judici.

Els acusats es van declarar innocents, però el jutge els va enviar a la presó dos dies després dels fets.

La fiscalia va demanar 22 anys de presó per als acusats, per un delicte continuat d'agressió sexual, per un delicte contra la intimitat i per robatori amb intimidació, del mòbil de la noia. Abans del judici, l'Audiència de Navarra va rebutjar almenys dues vegades deixar-los en llibertat provisional. El motiu, risc de fuga i reiteració delictiva.

Judici també amb polèmica

El judici va començar el 13 de novembre del 2017. Va ser a porta tancada, però la víctima no va poder declarar per videoconferència, com havia demanat. Ho va fer en una sala diferent d'on hi havia els acusats. Els acusats van afirmar en el judici que la noia els va donar el seu consentiment per mantenir relacions, però no ho van poder acreditar. Durant la vista es van visionar imatges dels fets, gravats amb els mòbils dels acusats.

En el judici va aixecar polseguera un informe presentat per la defensa dels advocats i que va fer un detectiu privat que va seguir la víctima en dies posteriors als fets. L'informe volia demostrar que la jove va seguir fent "vida normal" i no va quedar traumatitzada. La defensa va acabar retirant l'informe.

El 25 de novembre, el judici va quedar vist per a sentència. En l'última sessió, un dels defensors va definir els acusats com a "primaris" i "imbècils", però també "bons fills" i va defensar-ne l'absolució i va afirmar que la relació sexual va ser "consentida i plaent" també per a la noia. De fet, segons aquest advocat, la jove els va denunciar per la "vergonya" que va sentir després del que havia fet.

Notícia relacionada: El nombre de violacions puja un 28% en el primer trimestre del 2018
 


La violència, clau per a una sentència controvertida

Els cinc integrants de La Manada van ser condemnats a 9 anys de presó. La sentència, que es va fer pública el 26 d'abril, no els va considerar culpables d'agressió sexual, sinó d'abús sexual continuat. Els van absoldre també d'un delicte contra la intimitat i de robatori amb intimidació.

El tribunal va considerar que tancar en un portal una noia de 18 anys i que l'envoltessin cinc nois deu anys més grans i que la penetressin en grup no és ni violència ni intimidació. En aquest punt, alguns juristes puntualitzen que no és el mateix envoltar la víctima que obrir-la de qualsevol manera o pegar-li. El moviment feminista, però, no ho comparteix i reclama que es consideri com una violació.

Dels tres membres del tribunal, un va discrepar de la sentència i va defensar l'absolució dels acusats. Aquest jutge va considerar que, a les imatges, no veia "dolor ni por" en la víctima, sinó "excitació sexual". A parer seu, només s'hauria d'haver condemnat un dels joves per furt, pel robatori del mòbil de la víctima.

Segons el Codi Penal, la diferència bàsica entre un abús sexual -encara que sigui amb penetració- i l'agressió sexual és que, perquè sigui el segon cas, hi ha d'haver violència o intimidació.

L'aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá, va sortir al pas de les crítiques al jutge dient que "tots saben que té un problema", paraules que van rebatre jutges i fiscals i el Tribunal Superior navarrès.

Entre els que van rebre amb indignació la sentència, l'aleshores cap de comunicació dels Mossos d'Esquadra, Patrícia Plaja, que va ser destituïda per un tuit crític amb el poder judicial.

En llibertat provisional

Els cinc joves sevillans quedaran en llibertat en les pròximes hores. La secció segona de l'Audiència de Navarra -el mateix tribunal que els va condemnar- ha decidit que poden sortir al carrer previ pagament d'una fiança de 6.000 euros.

També els imposa mesures cautelars: no poden entrar a la Comunitat de Madrid, on viu la víctima, ni es poden comunicar amb ella. També se'ls retira el passaport i se'ls prohibeix sortir d'Espanya sense autorització judicial. A més, han de comparèixer tots els dilluns, dimecres i divendres al jutjat del lloc on visquin.

El tribunal ha pres la decisió amb el vot discrepant del president, que defensava que continuessin empresonats sense condicions.

Els membres de La Manada

Els integrants de La Manada són José Ángel Prenda, Ángel Boza, Antonio Manuel Guerrero Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo i Jesús Escudero. Cinc joves sevillans, nascuts entre el 1988 i el 1991, entre els quals hi ha un militar i un guàrdia civil.

Aquest últim, Guerrero Escudero, va publicar una carta a la premsa per donar la seva versió dels fets i es preguntava: "Algú creu que tens un penis a la mà per no caure?". També va agrair el suport de webs com forocoches i burbuja.info, portals, on es van publicar les dades personals de la víctima. Les dades van arribar a un web d'extrema dreta dels EUA.


La indignació al carrer

El cas de La Manada ha encadenat polèmiques. La denúncia de la víctima va obrir el debat sobre els agressions sexuals en grans esdeveniments populars, com festes majors. S'han fet campanyes per animar les dones a denunciar les agressions, però hi ha hagut respostes masclistes.

El moviment feminista ha sortit al carrer diverses vegades per demanar que els fets es considerin violació, amb consignes com #joetcrec, #justíciapatriarcal o #noésno. L'última vegada, aquest mateix dijous, després de la decisió de l'Audiència de Navarra que permet que els condemnats quedin en llibertat.

Organitzacions com Amnistia Internacional o institucions com l'ONU o el Parlament Europeu han fet sentir la veu contra la sentència.

La controvèrsia ha acompanyat també la comissió que ha de revisar què és la violació, segons el Codi Penal. Finalment, l'integraran 12 dones i 13 homes, un balanç molt diferent del que tenia en la primera reunió, quan no hi havia cap dona.

Notícia relacionada: Arxivers catalans preserven 2 milions de testimonis d'abusos sexuals del #Cuéntalo

TEMES:
La Manada Agressió sexual Judicial Feminisme