La majoria d'estudiants prefereixen filosofia que història en el segon dia de la selectivitat

La majoria dels estudiants que s'han examinat de la selectivitat en la segona jornada, en què havien d'optar per filosofia o història, han optat per la primera, en la qual s'enfrontaven a Plató i Nietzsche, i han defugit la segona, que versava sobre la lluita antifranquista o el catalanisme. Els prop de 25.000 estudiants matriculats per realitzar les proves d'accés a la universitat aquest any s'han enfrontat, aquest dimecres, a les matèries comunes de Filosofia i Història, entre les quals havien d'elegir, així com les corresponents a les diferents vies d'accés: física, geografia o dibuix artístic; biologia o llatí.
La majoria d'estudiants prefereixen filosofia que història en el segon dia de la selectivitat
Barcelona

La majoria d'estudiants prefereixen filosofia que història en el segon dia de la selectivitat

La majoria dels estudiants que s'han examinat de la selectivitat en la segona jornada, en què havien d'optar per filosofia o història, han optat per la primera, en la qual s'enfrontaven a Plató i Nietzsche, i han defugit la segona, que versava sobre la lluita antifranquista o el catalanisme. Els prop de 25.000 estudiants matriculats per realitzar les proves d'accés a la universitat aquest any s'han enfrontat, aquest dimecres, a les matèries comunes de Filosofia i Història, entre les quals havien d'elegir, així com les corresponents a les diferents vies d'accés: física, geografia o dibuix artístic; biologia o llatí.
Actualitzat

Segons que ha informat el Departament d'Universitats, el 66% dels alumnes han preferit examinar-se de filosofia, i la resta (34%) ha elegit història, en una prova en què se'ls proposaven temes més pròxims en el temps i que, a priori, semblen més relacionats amb la seva realitat i la de les seves famílies.

A l'examen d'història, els joves havien de comentar i contextualitzar un dels dos textos proposats. El primer era un fragment del "Memorial de Greuges presentat a Alfonso XII" el 1885, en què els alumnes havien d'explicar l'evolució del catalanisme des del seu origen fins al 1901; i el segon, un extracte de la Declaració de la "Junta Democràtica d'Espanya" del 1974, en el qual se'ls preguntava per la lluita antifranquista a Espanya i Catalunya entre el 1959 i el 1975.

A la prova de filosofia, els estudiants havien d'elegir entre un fragment de l'obra de Plató "La República", i un text de Nietzsche extret de "La genealogia de la moral".

Els estudiants s'han examinat després de les matèries obligatòries corresponents a les diferents vies d'accés: física, els de la via 1 (Cientificotècnica); biologia, els de la via 2 (Ciències de la Salut); llatí, els de la 3 (Humanitats); geografia, els de la 4 (Ciències Socials); i dibuix artístic, els de la 5 (Arts). En l'última jornada de la selectivitat, que tindrà lloc demà, els estudiants s'examinaran de la resta de matèries obligatòries corresponents a les diferents vies d'accés i d'una disciplina suplementària, a elegir entre diverses opcions en funció de la via.

Els estudiants s'han examinat en centres de secundària i edificis universitaris situats en 16 poblacions de tot el territori, en les quals s'han instal·lat 134 tribunals.

Les poblacions on es realitzen les proves són Barcelona, Bellaterra, Figueres, Girona, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Olot, Reus, la Seu d'Urgell, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic i Vilanova.

Els estudiants podran consultar el resultat de les proves el 7 de juliol en els centres de secundària, encara que un parell de dies abans podran accedir a les seves qualificacions a la web del Consell Interuniversitari de Catalunya.