La majoria dels 110.000 afectats per l'apagada podrien tardar dies a recuperar la normalitat

La caiguda parcial de la xarxa ha afectat uns 350.000 usuaris, dels quals uns 110.000 encara estan a les fosques i han de recuperar el servei en les pròximes hores. La immensa majoria dels habitatges que encara estan sense llum corresponen a la ciutat de Barcelona. A l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues s'ha recuperat el servei entre la una i les dues del migdia. També torna a funcionar el Trambaix.

El ministre d'Indústria, Joan Clos, ha descartat que l'apagada sigui a causa d'un sabotatge i ha aclarit que ha estat provocada per la caiguda d'un cable d'alta tensió de la subestació de Collblanc, cosa que ha afectat en cadena "cinc o sis" subcentrals elèctriques. La subestació de Collblanc és un dels punts principals d'entrada de corrent a la ciutat i, per això, l'afectació ha estat tan extensa. La incidència ha provocat dos incendis a les subestacions que Fecsa-Endesa té al passeig Maragall i al carrer Urgell. El foc del passeig Maragall ha cremat durant hores i ha provocat una intensa fumera. Cinc dotacions de bombers hi han treballat per extingir les flames. Els transports públics, la xarxa de semàfors i serveis com els hospitals han resultat força afectats.

La situació actual

Red Eléctrica calculava que trigaria fins a les vuit del vespre a restablir el servei als usuaris que es veuen afectats per l'avaria, però a aquesta hora s'ha confirmat en roda de premsa que la previsió per recuperar la normalitat s'ajornava fins aquest dimarts al matí per als abonats que depenen de la subestació del carrer Urgell, i que són un total de 30.000.

Pel que fa a la reparació de la subestació de passeig Maragall, de la qual depenen 80.000 barcelonins, encara no es pot donar un termini clar de quan es podrà tenir reparada. Aquesta nit es començarà a avaluar l'abast dels danys i, per tant, la reparació definitiva no es preveu per les immediates hores ni tampoc per aquest dimarts al matí.

Per subsanar les conseqüències dels desperfectes a aquestes subestacions es podrien instal·lar grups electrògens o redireccionar les xarxes elèctriques per mirar de subministrar electricitat als 110.000 afectats que hi ha ara. L'Ajuntament, per cert, ha fet una crida a consumir el mínim d'electricitat possible per tal d'ajudar a donar electricitat a tots els abonats.

Amb tot, sembla clar que Barcelona viurà una nit complicada. Els generadors elèctrics han de servir per enllumenar la via pública, però paral·lelament es reforçarà la seguretat amb 200 patrulles de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, sobretot a les zones on imperi la foscor.

El president de la Generalitat José Montilla ha parlat aquesta tarda amb el president d'Endesa, Manuel Pizarro, i amb el president de Red Eléctrica, Luís Atienza, per exigir solucions immediates d'emergència i grups electrògens consistents que tornin l'electricitat a tots els usuaris encara afectats.

La crònica dels fets

Segons el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, la xarxa estava "tocada" per dos accidents recents provocats per diferents obres que han danyat les estacions i el cablejat. Pinós ha desmentit, en canvi, que hi hagi falta d'inversió i "falta de manteniment".

L'apagada ha afectat pràcticament tota la ciutat de Barcelona, excepte el districte de Sant Martí i la part dreta de l'Eixample. Més de la meitat dels semàfors de Barcelona s'han apagat cap a un quart de dotze del migdia. Les principals artèries viàries, com la Diagonal, la Meridiana o la Gran Via, s'han vist afectades pel caos circulatori. L'Eixample és on més s'ha notat l'apagada, i gairebé no hi havia cap cruïlla regulada, de manera que el primer que arribava era el primer que passava, si podia. La principal conseqüència han estat els embussos de trànsit.

Malgrat el caos circulatori, els conductors s'han comportat amb civisme i en la majoria dels casos es respectaven les preferències per als vianants.

Els bombers han hagut de fer una seixantena de sortides per rescatar moltes persones atrapades en ascensors. Els bombers asseguren que estan desbordats a causa de l'allau de trucades que estan rebent des que s'ha produït l'apagada.

L'apagada ha causat una avaria en una instal·lació de Telefónica situada al barri d'Horta, cosa que al seu torn ha afectat 200 estacions base de telefonia mòbil repartides per la ciutat.

El servei de telefonia fixa funciona a l'àrea de Barcelona des de les onze del matí, aproximadament, gràcies a la utilització de grups electrògens, segons han informat fonts de la companyia de telecomunicacions.

La xarxa de metro s'ha vist afectada per l'avaria, però poc després ha recuperat la normalitat. Les línies 3 i 5 han pogut recuperar el servei poc després d'un quart de dotze. La línia 1, que també ha estat uns 10 minuts aturada, ha estat la primera a tornar a funcionar.

Pel que fa a Ferrocarrils de la Generalitat, hi ha hagut problemes en dues línies. L'empresa ha hagut d'autoalimentar els trens que van de plaça Espanya a la plaça Ildefons Cerdà, i també hi ha hagut problemes en els combois que enllacen la plaça Catalunya amb el Vallès.

L'avaria ha afectat també diversos hospitals de la ciutat de Barcelona. Tots funcionen amb els generadors automàtics de llum que garanteixen el subministrament per a les funcions més importants de cada centre. Els hospitals Clínic, de l'Esperança, Sant Pau i Sagrat Cor han hagut de suspendre les extraccions de sang i ajornar algunes operacions no urgents. L'hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues, també s'ha vist afectat.

Reclamacions de comerciants i botiguers

Els comerciants i botiguers són una de les moltes parts afectades per la gran apagada elèctrica. A Barcelona des de les onze del matí centenars d'establiments s'han quedat sense subministrament, i en el cas de molts negocis això equival a quedar-se sense activitat. Les entitats financeres no poden fer gestions i els caixers no funcionen, les botigues d'alimentació veuen perillar els aliments frescos i congelats i moltes empreses no poden fer res sense els ordinadors. Algunes petites botigues han optat per tancar a mig matí mentre lamenten que ningú es faci càrrec de les pèrdues econòmiques que els pot generar l'avaria.