La LOMCE només preveu pagar l'escolarització en escoles concertades quan no hi hagi oferta pública en castellà

La LOMCE només preveu pagar l'escolarització en escoles concertades quan no hi hagi oferta pública en castellà, però no quan en falti de qualsevol altra llengua cooficial de l'estat. El projecte de reial decret de la LOMCE que el Ministeri d'Educació acaba de posar a exposició pública dóna tots els detalls de què cal fer quan falta oferta en castellà, però no diu res de les altres llengües.
La LOMCE només preveu pagar l'escolarització en escoles concertades quan no hi hagi oferta pública en castellà
Madrid

La LOMCE només preveu pagar l'escolarització en escoles concertades quan no hi hagi oferta pública en castellà

La LOMCE només preveu pagar l'escolarització en escoles concertades quan no hi hagi oferta pública en castellà, però no quan en falti de qualsevol altra llengua cooficial de l'estat. El projecte de reial decret de la LOMCE que el Ministeri d'Educació acaba de posar a exposició pública dóna tots els detalls de què cal fer quan falta oferta en castellà, però no diu res de les altres llengües.
Redacció
La LOMCE torna a discriminar el català. Imatge d'arxiu.

La LOMCE torna a discriminar el català. Imatge d'arxiu.

L'administració només pagarà l'escolarització en escoles privades quan no hi hagi oferta pública en castellà. El projecte de reial decret de la LOMCE no preveu pagar l'escolarització quan falti oferta en les altres llengües cooficials de l'estat. El text, que el Ministeri d'Educació acaba de posar a exposició pública, dóna tots els detalls de què cal fer quan falta oferta en castellà, però no diu res de les altres llengües.

Tot just fa 15 dies que una família valenciana reclamava al Ministeri d'Educació espanyol 17.000 euros de compensació per les despeses d'escolarització d'una filla en una escola fora del seu poble "per garantir el seu dret de rebre ensenyament en valencià".

El projecte de reial decret de la LOMCE diu, per exemple, que, si falten escoles públiques que també facin servir el castellà com a llengua vehicular, les famílies podran dur els seus fills a centres privats que sí que ho ofereixin i se'ls en pagarà el cost. L'administració els pagarà les despeses d'escolarització, transport, menjador i, si cal, l'internat descomptant-los de les transferències que l'estat fa a les autonomies. Els pares hauran d'avançar el pagament i després se'ls retornaran els imports que hagin abonat. Pel que fa a la falta d'oferta en altres llengües cooficials, el decret no diu absolutament res. Això tira per terra la petició d'algunes famílies del País Valencià que reclamen a l'administració el pagament de l'escolarització en català dels seus fills allà on no hi ha oferta pública en aquesta llengua.

Fonts del Ministeri d'Educació consultades per Catalunya Ràdio justifiquen aquesta diferència de tracte pel fet que l'estat ha de vetllar perquè s'ensenyi castellà a tot el territori, però són les administracions autonòmiques les que s'han de preocupar que s'ensenyin les altres. 

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, admet que genera una situació molt complexa a la qual pensen plantar cara. Rigau diu que aquesta "és una previsió que fa només per una de les dues llengües cooficials i és una proposta que trenca el model lingüístic i que presuposa l'existència d'un tipus d'escola que a Catalunya no existeix i que té una cert nivell de complicació." De la mateixa manera, la consellera ha aprofitat per recordar que "el govern té recorreguda la "llei Wert".