La llum de la lluna complica la visió de la pluja d'estels
La llum de la lluna i els núvols compliquen la visió de les dues pluges d'estels que arriben al seu màxim al voltant d'aquest dies: les Delta Aquàrides i les Alfa Capricòrnides.
Alberto AlcántaraActualitzat
La llum de la lluna i, en alguns casos, els núvols, estan complicant la visió de les dues pluges d'estels que arriben al seu màxim al voltant d'aquest dies: les Delta Aquàrides i les Alfa Capricòrnides.
La pluja de les Delta Aquàrides és una de les més importants de l'estiu. Les Aquàrides són el resultat de la interacció de l'atmosfera amb les restes dels grups de cometes de Marsden i Kracht. Les partícules que originen la pluja entren a l'atmosfera a una velocitat de més de 140.000 km/h. El seu nom es deu al fet que semblen irradiar des de la constel·lació d'Aquari. La pluja d' Aquàrides és visible des de mitjans de juliol fins a mitjans d'agost i es divideix en dues famílies o branques: la nord i la sud. La branca de les Aquàrides del sud és la que podrem veure aquests dies, la més intensa, amb una mitjana de 15 a 20 meteors observats per hora. El seu màxim d'activitat es produeix al voltant del 30 de juliol. Les Aquàrides del nord tenen una mitjana més baixa, d'uns 10 meteors per hora. L'observació de les Aquàrides es remunta a l'any 1870, quan el tinent coronel G.L Tupman les va descobrir mentre navegava pel Mediterrani.
La pluja de les Alfa Capricòrnides es produeix entre principis de juliol i mitjans d'agost, amb un màxim previst al voltant d'aquest diumenge passat. Aquesta pluja de meteors va ser descoberta per l'hongarès Miklos von Konkoly-Thege el 1871. El seu origen ha estat objecte de debat al llarg dels anys, amb diversos candidats possibles, com ara el cometa Denning-Fujikawa o l'asteroide Adonis. Actualment, es creu que les Capricòrnides es deuen al cometa 169P/NEAT. En comparació amb les Aquàrides, es tracta d'una pluja lenta, amb un promig d'observació d'uns 6 a 14 meteors per hora i amb una velocitat d'entrada de les partícules a l'atmosfera d'uns 90.000 km/h. Tot i que se'n veuen menys, el fenomen presenta meteors força brillants, fins i tot amb aparença de "boles de foc".
La millor manera de gaudir de la pluja d'estels és allunyar-se dels nuclis urbans per tal d'evitar la contaminació lumínica. Malauradament, hi haurà un altre tipus de contaminació lumínica natural que farà difícil l'apreciació dels meteors: la lluna està actualment en fase creixent, amb una visibilitat de més d'un 70%. Aquest fet farà que costi veure aquests fenòmens. A banda, l'estat del cel es preveu poc propici en alguns indrets, degut als núvols baixos.
La propera cita important per als amants de l'astronomia serà la pluja de les Perseides o llàgrimes de sant Llorenç, amb màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost.
La pluja de les Delta Aquàrides és una de les més importants de l'estiu. Les Aquàrides són el resultat de la interacció de l'atmosfera amb les restes dels grups de cometes de Marsden i Kracht. Les partícules que originen la pluja entren a l'atmosfera a una velocitat de més de 140.000 km/h. El seu nom es deu al fet que semblen irradiar des de la constel·lació d'Aquari. La pluja d' Aquàrides és visible des de mitjans de juliol fins a mitjans d'agost i es divideix en dues famílies o branques: la nord i la sud. La branca de les Aquàrides del sud és la que podrem veure aquests dies, la més intensa, amb una mitjana de 15 a 20 meteors observats per hora. El seu màxim d'activitat es produeix al voltant del 30 de juliol. Les Aquàrides del nord tenen una mitjana més baixa, d'uns 10 meteors per hora. L'observació de les Aquàrides es remunta a l'any 1870, quan el tinent coronel G.L Tupman les va descobrir mentre navegava pel Mediterrani.
La pluja de les Alfa Capricòrnides es produeix entre principis de juliol i mitjans d'agost, amb un màxim previst al voltant d'aquest diumenge passat. Aquesta pluja de meteors va ser descoberta per l'hongarès Miklos von Konkoly-Thege el 1871. El seu origen ha estat objecte de debat al llarg dels anys, amb diversos candidats possibles, com ara el cometa Denning-Fujikawa o l'asteroide Adonis. Actualment, es creu que les Capricòrnides es deuen al cometa 169P/NEAT. En comparació amb les Aquàrides, es tracta d'una pluja lenta, amb un promig d'observació d'uns 6 a 14 meteors per hora i amb una velocitat d'entrada de les partícules a l'atmosfera d'uns 90.000 km/h. Tot i que se'n veuen menys, el fenomen presenta meteors força brillants, fins i tot amb aparença de "boles de foc".La millor manera de gaudir de la pluja d'estels és allunyar-se dels nuclis urbans per tal d'evitar la contaminació lumínica. Malauradament, hi haurà un altre tipus de contaminació lumínica natural que farà difícil l'apreciació dels meteors: la lluna està actualment en fase creixent, amb una visibilitat de més d'un 70%. Aquest fet farà que costi veure aquests fenòmens. A banda, l'estat del cel es preveu poc propici en alguns indrets, degut als núvols baixos.
La propera cita important per als amants de l'astronomia serà la pluja de les Perseides o llàgrimes de sant Llorenç, amb màxim d'activitat al voltant del 12 d'agost.
