La Lliga Àrab rebutja un atac a l'Iraq i evita pronunciar-se sobre el pla per exiliar Saddam

Els països àrabs, reunits a Egipte en una cimera extraordinària, han acordat una posició conjunta en contra d'un atac militar a l'Iraq. El comunicat final, però, no es pronuncia sobre la qüestió que ha monopolitzat bona part de la trobada, una proposta dels Emirats Àrabs que suggeria l'exili de Hussein i que posava l'Iraq sota un mandat temporal de les Nacions Unides i de la Lliga Àrab. El text demana als estats àrabs que no participin en un atac contra l'Iraq però no diu res sobre les bases nord-americanes que hi ha a diferents països.
La Lliga Àrab rebutja un atac a l'Iraq i evita pronunciar-se sobre el pla per exiliar Saddam
Sharm el-Sheikh, Egipte

La Lliga Àrab rebutja un atac a l'Iraq i evita pronunciar-se sobre el pla per exiliar Saddam

Els països àrabs, reunits a Egipte en una cimera extraordinària, han acordat una posició conjunta en contra d'un atac militar a l'Iraq. El comunicat final, però, no es pronuncia sobre la qüestió que ha monopolitzat bona part de la trobada, una proposta dels Emirats Àrabs que suggeria l'exili de Hussein i que posava l'Iraq sota un mandat temporal de les Nacions Unides i de la Lliga Àrab. El text demana als estats àrabs que no participin en un atac contra l'Iraq però no diu res sobre les bases nord-americanes que hi ha a diferents països.
La Lliga Àrab, que agrupa 22 països, ha adoptat una posició conjunta en contra d'una agressió militar contra l'Iraq. Temen que una intervenció militar sigui un factor desestabilitzador de la zona i un precedent negatiu per al Pròxim Orient. Per això, rebutgen un atac contra l'Iraq i afirmen que el Consell de Seguretat és l'únic organisme amb potestat per resoldre la crisi. La declaració final demana a les Nacions Unides que preservi la integritat territorial i la sobirania de l'Iraq i dels seus estats veïns. També s'aposta per donar més temps als inspectors de l'ONU que treballen en el desarmament de l'Iraq. El text també demana als països àrabs que no donin suport ni participin en accions militars contra l'Iraq però no s'ha pronunciat sobre la possibilitat d'oferir assistència militar als agressors. Actualment, els Estats Units tenen bases a Kuwait, Bahrein, Qatar, Oman, Djibouti i l'Aràbia Saudita. El president sirià, Bashar al-Assad, ha estat el mandatari més contundent i ha demanat als països àrabs que no donin facilitats militars als Estats Units per a un atac a l'Iraq. Al-Assad ha acusat als Estats Units de portar una careta per enganyar el món sobre els seus veritables objectius, que no són altres, segons ell, que fer-se amb el control del petroli. En la trobada s'han viscut moments de tensió, especialment en l'enfrontament entre el líder libi, Moammar al Gaddafi, i el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Abdullah Ibn Abdal Aziz, quan el primer ha retret l'actitud sauditat durant la primera Guerra del Golf. OBVIEN EL PLA DELS EMIRATS ÀRABS La delegació de la Unió dels Emirats Àrabs s'ha convertit en la gran protagonista de la trobada gràcies a una sorprenent proposta: instar els dirigents iraquians perquè marxin a l'exili. Era la primera vegada que un estat àrab demanava a Saddam Hussein i els seus col·laboradors més pròxims que abandonessin el poder, una solució que Washington preveu per evitar una guerra. La proposta dels Emirats proposava donar a l'elit iraquiana tots els privilegis i les garanties de no ser perseguits i dues setmanes de temps per abandonar el país, que quedaria sota administració de la Lliga Àrab i l'ONU. Aquest pla ha estat molt comentat però ni tan sols s'ha mencionat en la declaració final de la cimera. Ha prevalgut la línia fins ara adoptada per la majoria dels països àrabs, que consideren la renúncia de Saddam Hussein un assumpte que només afecta el poble iraquià.