La levitació ja no és màgia
Coses tan diverses com un aparell de ressonància magnètica o el tren bala més ràpid del món tenen al darrere un principi físic que en general es coneix poc: la superconductivitat. Per fer-lo més comprensible s'ha inaugurat a Barcelona una exposició on, a més, es poden fer activitats curioses: es pot jugar a uns escacs en què les peces floten en l'aire i es poden fer voltes sense parar sobre un mateix.
Molts dels descobriments de la física del segle XX han entrat en la vida quotidiana, de manera que termes com microones, làser o, fins i tot, ressonància magnètica no se'ns fan estranys. No és tan conegut, per exemple, que quan es fa aquesta prova diagnòstica, a pocs centímetres del pacient hi ha material a uns 200 graus sota zero. Aquestes temperatures tan baixes són necessàries per aconseguir la superconductivitat de determinats materials.
Aquest cap de setmana s'ha inaugurat a Barcelona l'exposició "La màgia dels superconductors", que intenta apropar al públic tant les aplicacions actuals i futures de la superconductivitat com el món que l'envolta. Hi ha moltes aplicacions futures, tant pels camps magnètics que s'aconsegueixen com perquè l'electricitat es pot transportar sense pèrdues d'energia.
La idea de la falta de fricció i la possibilitat de fer levitar diversos materials gràcies als camps magnètics és per tot arreu a l'exposició. D'aquesta manera, tant es pot jugar a uns escacs en què les peces floten en l'aire com fer voltes sense parar, ja que un cop comencéssim a girar res no ens aturaria.
Una bona mostra del futur de la superconductivitat és el rècord que fa dos anys va aconseguir un tren de levitació magnètica experimental al Japó. Els 583 quilòmetres per hora a què va arribar fan que el concepte d'alta velocitat es pugui considerar molt relatiu.
