La justícia pot decomissar el vehicle per infraccions greus de trànsit

Els jutges podran ordenar el decomís del vehicle dels conductors que cometin un delicte greu -per excés de velocitat, conduir beguts o sense carnet- amb l'última reforma del Codi Penal. Una reforma que preveu, entre altres coses i per primera vegada, que els delictes ja no els cometen només les persones físiques sinó també les jurídiques i, per tant, les empreses seran penalment responsables. D'altra banda, com que s'estableixen penes més benèvoles per a petits narcotraficants i per als manters, més de 200 presos de tot Espanya seran excarcerats.
La justícia pot decomissar el vehicle per infraccions greus de trànsit
Madrid

La justícia pot decomissar el vehicle per infraccions greus de trànsit

Els jutges podran ordenar el decomís del vehicle dels conductors que cometin un delicte greu -per excés de velocitat, conduir beguts o sense carnet- amb l'última reforma del Codi Penal. Una reforma que preveu, entre altres coses i per primera vegada, que els delictes ja no els cometen només les persones físiques sinó també les jurídiques i, per tant, les empreses seran penalment responsables. D'altra banda, com que s'estableixen penes més benèvoles per a petits narcotraficants i per als manters, més de 200 presos de tot Espanya seran excarcerats.
Actualitzat
Les faltes greus de trànsit podran comportar el decomís del vehicle.

Les faltes greus de trànsit podran comportar el decomís del vehicle.

Amb l'entrada en vigor d'una nova reforma del Codi Penal, conduir per sobre de la velocitat permesa en 60 quilòmetres per hora en vies urbanes o en 80 en interurbanes, o sota els efectes d'alcohol o drogues, es pot castigar, segons decideixi el jutge, amb presó de tres a sis mesos o amb una multa de sis a dotze mesos o amb treballs en benefici de la comunitat, quan abans podien imposar dues d'aquestes penes simultàniament. Això podria afectar els que ja estan complint penes de treballs per a la comunitat, que podran optar per pagar la multa i donar per finalitzat així el seu deute amb la societat.


Les persones jurídiques seran responsables penalment, llevat de les administracions públiques

Per primera vegada, les empreses són penalment responsables no només dels delictes comesos en nom seu i en profit propi per part dels seus directius, sinó que també assumeixen la responsabilitat penal per les infraccions propiciades per no haver exercit el control pertinent sobre els seus empleats. Les empreses, per tant, poden ser condemnades fins i tot a dissoldre's o amb sancions econòmiques de fins a 5.000 euros diaris.

La reforma penal posa límits, però, a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. En concret, estableix que "no són aplicables a l'Estat, a les administracions públiques territorials i institucionals, als organismes reguladors, les agències i entitats públiques empresarials, als partits polítics i sindicats i a les organitzacions internacionals de dret públic. Tampoc a les societats mercantils estatals que executin polítiques públiques o prestin serveis d'interès econòmic general.


Més de 200 presos seran excarcerats

L'entrada en vigor de la 22a reforma del Codi Penal des de l'any 1995 comporta l'aplicació al reu de la norma més favorable, segons estableix un dels principis del dret penal recollit en una disposició de la reforma, cosa que afecta principalment els delictes contra la salut pública, la seguretat viària o contra la propietat intel·lectual o industrial.

Les dades de les institucions penitenciàries apunten a l'excarceració de 239 dels 65.000 presos que compleixen condemna a les presons dependents del Ministeri de l'Interior, totes llevat de les de Catalunya, que té competències en aquesta matèria.

La majoria dels beneficiaris són immigrants condemnats per tràfic de drogues i tan sols uns 40 són manters empresonats per delictes contra la propietat intel·lectual, que en el nou Codi Penal passen a ser tipificats com a falta quan el benefici no superi els 400 euros i deixen, per tant, de tenir pena de presó.

La reforma afecta especialment els delictes contra la salut pública, pels quals compleixen condemna 14.206 presos, alguns dels quals veuran reduïdes les penes considerablement. Si fins ara el tipus bàsic del tràfic de drogues era castigat amb penes de 3 a 9 anys, ara es rebaixa el màxim fins als 6 anys amb l'objectiu de reforçar el principi de proporcionalitat de la pena. També es redueix la condemna per als tipus agreujats del tràfic d'estupefaents, abans castigats amb entre 9 i 13 anys de presó i a partir d'ara de 6 a 9, cosa que afectarà sobretot els coneguts com a mules, que introdueixen droga a Espanya en l'interior del seu cos.

La pertinença a una organització de narcotraficants serà castigada entre 9 i 12 anys (abans fins a 13) i per als dirigents d'aquestes organitzacions es redueix el límit mínim, passant a ser el càstig d'entre 12 a 18 anys en lloc de 9 a 18.