La justícia catalana es planteja allargar les penes als assassins i violadors amb risc de reincidir

La fiscalia de Catalunya estudia una mesura que permetrà allargar les penes als condemnats per delictes greus que tinguin risc de reincidir. Es tractaria d'aplicar a assassins i violadors reincidents el que ja s'utilitza en alguns casos de terrorisme. És l'anomenada "doctrina Parot", que, juntament amb ordenar a la policia la vigilància dels presos excarcerats amb risc de tornar a delinquir, conformen les dues úniques armes de què disposa actualment la fiscalia per evitar la reincidència d'exreclusos, segons que ha admès la fiscal en cap del TSJC, Teresa Compte.
La justícia catalana es planteja allargar les penes als assassins i violadors amb risc de reincidir
Barcelona

La justícia catalana es planteja allargar les penes als assassins i violadors amb risc de reincidir

La fiscalia de Catalunya estudia una mesura que permetrà allargar les penes als condemnats per delictes greus que tinguin risc de reincidir. Es tractaria d'aplicar a assassins i violadors reincidents el que ja s'utilitza en alguns casos de terrorisme. És l'anomenada "doctrina Parot", que, juntament amb ordenar a la policia la vigilància dels presos excarcerats amb risc de tornar a delinquir, conformen les dues úniques armes de què disposa actualment la fiscalia per evitar la reincidència d'exreclusos, segons que ha admès la fiscal en cap del TSJC, Teresa Compte.
Actualitzat
Aquestes dues mesures es plantegen després de la polèmica generada per l'alliberament el mes de maig passat del conegut com a "segon violador de l'Eixample", que va ser condemnat el 1992 a 65 anys de presó i que, després de complir 16 anys de presó, va sortir en llibertat definitiva malgrat que ell mateix va reconèixer no estar rehabilitat.

Ara, Compte i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han acordat crear una comissió d'experts, presidida per l'exfiscal en cap José María Mena, la funció del qual serà la de proposar mesures, especialment modificacions legislatives, per evitar la reincidència de delictes greus, partint de l'anàlisi de l'experiència d'altres països del nostre entorn.

Mentre s'esperen les conclusions d'aquesta comissió, la creació de la qual s'ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa, Teresa Compte ha explicat que la fiscalia del TJSC està plantejant-se sol•licitar als jutges l'aplicació de l'anomenada "doctrina Parot", que el Tribunal Suprem va crear pel cas de l'etarra francès Henry Parot, condemnat per 26 assassinats.

L'esmentada doctrina, prevista per als condemnats per diversos delictes a més de 30 anys de presó, preveu aplicar els beneficis penitenciaris a la totalitat de la pena imposada i no al màxim legal de compliment, la qual cosa en la pràctica possibilita que els reclusos segueixin a la presó fins al límit que estableix la llei, és a dir 30 o 20 anys, en funció del tipus delictiu.

La fiscalia del TSJC decidirà, abans del pròxim mes d'agost, si a partir d'ara esgrimeix la "doctrina Parot" en els casos de reclusos condemnats abans del 2003, ja que a partir d'aquell any va variar el sistema de càlcul dels beneficis penitenciaris.

L'altre recurs de què actualment se serveix la fiscalia per combatre la reincidència de delictes greus és "recordar a la policia la seva funció de prevenció" i ordenar-li la vigilància dels condemnats amb "pronòstic de reincidència" que estiguin en llibertat, garantint sempre la salvaguarda dels seus drets fonamentals. "Però ens movem en un marc legal que no és el més fàcil", segons l'opinió de Compte, que ha assegurat que li agrada "que les coses estiguin més clares i que no depenguin d'interpretacions" jurídiques.

Per aquest motiu, ha defensat que s'obri el debat sobre la reincidència de delictes greus i es plantegin modificacions legislatives per abordar aquest problema que fins ara "ha estat un tabú", encara que serà el Congrés el que finalment decideixi "si la legislació és suficient o s'ha de perfeccionar".

Aquest és el sentit de la creació de la nova comissió, de la qual formaran part catorze experts de diferents disciplines i amb posicions divergents sobre l'assumpte, segons la consellera, i la funció de la qual serà analitzar la normativa aplicable en altres països de la Unió Europea en aquests casos.