Barcelona

La intervenció militar a Líbia crea les primeres divisions

La intervenció militar a Líbia ja ha creat les primeres divisions en la comunitat internacional. A l'interior de la UE, Alemanya i Itàlia ja hi han presentat objeccions, mentre que a fora, Noruega ha suspès la seva participació fins que s'aclareixen les coses, i la Lliga Àrab que s'ha vist obligada desmentir que hi hagi discrepàncies internes sobre el seu suport a l'operació.

Actualitzat
Ahir, el secretari general de la Lliga Àrab, Amr Mussa, va assegurar que la intervenció a Libia anava més enllà de l'objectiu d'imposar una zona d'exclusió aérea, però avui s'ha fet enrere de les crítiques i ha dit des del Caire, al costat del Ban Ki-moon, que donen suport a l'operació sempre que sigui per defensar la zona d'exclusió però mai per a una intervenció terrestre.

Rússia, que es va abstenir en la votació a l'ONU de la resolució, ha vist com el conflicte de Líbia ha provocat el primer enfrontament públic entre Putin i Medvédev per les declaracions del primer, sobre les croades medievals. Medvédev ha rectificat el seu president en públic dient que les seves paraules eren "inacceptables". I finalment Turquia, que és l'únic país musulmà de l'organització, també ha sortit a dir que té reticències amb l'operació.

El tema és si l'operació militar a Líbia de la coalició internacional tindria com a objectiu el mateix coronel Gadaffi. La pregunta ha sortit arran d'unes polèmiques declaracions del ministre de Defensa britànic, Liam Fox, en què ha assegurat que el dictador libi podria ser un objectiu legítim. De fet, Hillary Clinton va afirmar divendres passat que l'objectiu últim de la resolució 1973 era la sortida de Gaddafi del poder. Aquestes declaracions van ser ràpidament desmentides tant des del govern nord-americà com des del Pentàgon. En aquest context, Hillary Clinton va fer unes declaracions anunciant que no pensava seguir en el govern en un hipotètic segon mandat d'Obama.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut