La indústria musical deixa enrere la crisi amb l'ajuda dels festivals

La indústria musical catalana ha deixat enrere la crisi, en gran part per l'allau de concerts i sobretot festivals. Són conclusions de l'"Anuari de la música 2018", presentat aquest dimecres. I són bones notícies, encara que hi ha un però: la producció discogràfica en català ha baixat, i també el nombre d'espectadors de concerts en llengua catalana.

En dades globals, el sector va moure 189 milions d'euros l'any passat, unes xifres similars a les del 2008 i el 2003. Però, en els últims anys, la indústria ha patit canvis estructurals.

El 2003, la facturació es dividia gairebé meitat i meitat entre la música en directe i la venda de discos. Però des del 2008 això ha canviat radicalment: els concerts representen 9 de cada 10 euros.

Pel que fa als discos, el més venut el 2017 ha estat el de La Marató. El disc en català més comprat ha estat el de Txarango, seguit per altres com Els Amics de les Arts i el del Club Super3.

Allau de festivals

En la darrera dècada, el creixement de festivals s'ha disparat. Han triplicat el seu impacte econòmic i representen una quarta part dels ingressos de la música en directe.

De fet, el 2017 ha estat un any de molts concerts i festivals a Catalunya. Alguns dels artistes que van tocar són U2, Rolling Stones o Depeche Mode. En total, n'hi va haver 19.000, un 32% més que l'any anterior, amb una assistència de 1.800.000 persones. Molts dels assistents són joves, com apunta el president del Grup Enderrock i coeditor de l'anuari, Lluís Gendrau:

"La gent ha perdut la por de gastar en allò que li agrada i els joves són els que més opten pels festivals."

Imatge del Barcelona Beach Festival, que se celebra cada estiu a la platja del Fòrum

Aquesta gran oferta de concerts ha atret més públic, però no en la mateixa gran proporció. De fet, auditoris, teatres, sales de concerts i, fins i tot, el Palau Sant Jordi han perdut espectadors, malgrat programar més espectacles.

Gendrau valora positivament aquests números, però alerta del perill de generar una bombolla en el sector de la música en directe:

"L'oferta de concerts està augmentat per sobre de l'increment d'espectadors, un fet que fa témer alguns agents sectorials que s'estigui creant una bombolla per un creixement sobtat."

Menys discos en català

La quota de grups que canten en llengua catalana ha baixat del 25% al 23%. Però no només s'ha consumit menys música en directe en català, sinó que també s'han produït menys discos:

"Per primer cop en 18 anys, veiem una caiguda d'un 14% de discos en català, i això és sorprenent."

Els responsables de l'anuari reclamen més varietat en la promoció de bandes. Àlex Eslava, en nom de les discogràfiques, considera que la davallada es deu a una "crisi d'artistes famosos":

"No tenim locomotores, no tenim discos que ens generin demanda, i que són estímuls per consumir. La crisi no és de baix consum de la música. Jo crec que tenim una crisi d'artistes famosos."

Més varietat i qualitat en matèria de pop rock, saturació de talent en jazz i blues, més veus femenines en la cançó d'autor, un notable creixement en la contractació d'orquestres i conjunts... Aquests són alguns dels èxits aconseguits per la indústria musical catalana. Però encara té reptes i debats pendents, com l'augment d'artistes femenines o els concerts gratuïts subvencionats amb diners públics.