La incorporació de nous controladors no és suficient per la demanda de transport aeri

De gener a juliol d'aquest any, els usuaris de l'aeroport de Barcelona han estat més de 12 milions. Aquest increment de passatgers va acompanyat, lògicament, de rècords d'enlairaments i aterratges. Com que creix el trànsit dels aeroports, augmenta la feina dels controladors fins al punt que, segons la Unió Europea, són insuficients. La saturació de l'espai aeri s'ha convertit en una de les preocupacions de la Comissió Europea.
La incorporació de nous controladors no és suficient per la demanda de transport aeri
ES CALCULA QUE A LA UE EN FALTEN 1.600

La incorporació de nous controladors no és suficient per la demanda de transport aeri

De gener a juliol d'aquest any, els usuaris de l'aeroport de Barcelona han estat més de 12 milions. Aquest increment de passatgers va acompanyat, lògicament, de rècords d'enlairaments i aterratges. Com que creix el trànsit dels aeroports, augmenta la feina dels controladors fins al punt que, segons la Unió Europea, són insuficients. La saturació de l'espai aeri s'ha convertit en una de les preocupacions de la Comissió Europea.
Prop de 200 controladors vigilen el trànsit aeri de la zona mediterrània d'Espanya. En les últimes setmanes gestionen cada dia, de mitjana, 800 vols, gairebé un deu per cent més que l'estiu passat. La demanda de transport aeri creix, mentre que la incorporació de nous controladors és més lenta. Brussel·les calcula que a la Unió Europea en falten 1.600. Aeroports que no donen l'abast i congestió aèria se sumen per provocar llargues esperes. Segons dades de les companyies aèries, durant el primer trimestre de l'any, Madrid va ocupar el primer lloc en el rànquing total de retards, que afecten un 36 per cent dels vols europeus, seguida de Milà i Ginebra. Barcelona ocupa el quart lloc, amb un índex del 29 per cent. Si es calcula el percentatge d'avions que no surten a l'hora només a causa del trànsit aeri, Madrid ocupa també el primer lloc, amb un 16 per cent de vols afectats. Després vénen altres aeroports, i el del Prat és el novè en el rànquing, amb un 10 per cent. Els controladors pensen que no en tenen tota la culpa. L'espai aeri està limitat perquè els avions han de volar sobre la base d'una xarxa fixa, com si fossin autopistes. A més, el cel està farcit de zones d'ús exclusiu militar. Per intentar crear més vies de pas, la Unió Europa reduirà la distància mínima vertical entre avions a partir del 2002. Ara els avions en vol han d'estar separats per 610 metres. Les millores tecnològiques permetran reduir-la a la meitat amb la mateixa seguretat, tot i que els controladors recorden que no podran fer front a més trànsit sense més personal.