La guerra per la qual Espanya ven armes a l'Aràbia Saudita
Els agricultors i els ramaders del Iemen són veritables puntals del país. D'ells en depenen dues terceres parts de la població sobretot a les àrees més remotes, això són 16.000.000 de persones. És un sector estructural i era raonablement sòlid, però la guerra que va començar a principis del 2015 l'ha esquerdat... o més ben dit: l'ha esmicolat.
Els bombardejos han destruït moltes hectàrees de conreu i granges. La producció d'aliments ha caigut en picat i ja fa mesos que no hi ha menjar per a tothom. Resultat: la fam s'apodera de la població civil i ja afecta més de la meitat de les províncies iemenites. L'ONU situa l'estat d'emergència per fam al punt 4 d'una escala de 5.
Pot semblar una conseqüència evident, però no ho és tant. Molt probablement l'Unicef no hauria comptat gairebé 4 milions de nens en situació de malnutrició, la meitat dels quals amb necessitats urgents d'assistència, si no fos perquè a la poca producció agrícola i ramadera s'hi afegeix un bloqueig humanitari. Un bloqueig a l'entrada del 90% d'aliments bàsics que importa el país, sobretot per via marítima.
Però als ports ara hi ha vaixells de guerra. Fragates i corbetes com les cinc que Aràbia Saudita compraria a l'empresa espanyola Navantia per reforçar el seu desplegament militar com a líder de la coalició internacional que lluita contra els rebels Houtis, la milícia xiïta que va deposar el govern d'Abdrabbuh Mansur Hadi després d'un cop d'estat promogut pels lleials a l'anterior president Saleh i en què es van ocupar les institucions de Saná el març del 2015.
Al costat dels saudites hi ha soldats britànics i també nord-americans que, amb poc èxit, intenten recuperar el terreny guanyat pels Houtis. El mateix poc èxit amb què Washington explora les alternatives diplomàtiques. Els Estats Units voldrien un acostament entre el govern rebel i l'executiu a l'exili, però Hadi no vol sentir a parlar de negociacions amb els Houtis.
La via diplomàtica tampoc no troba complicitat entre els Saud, que amb el seu lideratge militar al Iemen mantenen el pols amb el seu gran referent del xiisme i màxim adversari saudita: l'Iran. Mentre la via bèl·lica es mantingui per sobre la diplomàtica, Riad continuarà necessitant comprar armes a Espanya com ha fet els últims deu anys per valor de 1.400 milions d'euros a canvi d'exportar-hi el 40% del seu petroli.
Diverses ONG com Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón han denunciat aquest comerç d'armes perquè vulnerarien la legislació espanyola i el Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes, que prohibeixen les exportacions armamentísitques quan hi ha indicis que es poden utilitzar per exacerbar tensions o conflictes o per cometre crims de lesa humanitat. Aquestes ONG veuen evidències d'aquests escenaris previstos per la llei i demanen a Espanya que no firmi cap operació comercial en aquest sentit.
No només Espanya ven armes als saudites, també els Estats Units. De tota manera, Washington ha premut recentment el fre en el subministrament comercial de material bèl·lic a Riad. Segons els nord-americans, diversos atacs de l'Aràbia Saudita al Iemen han provocat la mort de població civil, quan ho haurien pogut impedir. En concret, han restringit la venda d'armament de precisió que s'utilitza al Iemen.
Les armes continuen entrant al Iemen, a diferència dels aliments. I en aquesta combinatòria fatal, els dos anys de guerra ja s'han saldat amb uns 10.000 morts i 2,5 milions de desplaçats interns que marxen de casa seva per trobar un altre lloc més segur dins la geografia del país més pobre de la regió.
