Majoria de faigs amb fulles enfosquides per la manca d'aigua, enmig d'una fageda verda
Fageda del Montseny força afectada per la manca d'aigua (Foto: Mireia Banqué)

La greu sequera del 2016 alerta sobre el futur dels boscos a Catalunya

L'informe anual DeBoscat assenyala que l'any passat va ser el pitjor des del 2012 i que molts arbres no tenen temps de recuperar-se

Xavier DuranActualitzat

Una mica més de 30.000 hectàrees -concretament 30.051- dels boscos catalans presenten mortalitat, decaïment o defoliació dels arbres. Això equival al 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya.

Són les dades de l'últim informe DeBosCat, un seguiment anual de l'estat dels boscos catalans en relació a la sequera estival. Les dades del 2016 són les segones pitjors dades des que es va iniciar el seguiment l'any 2010. Només les superen les del 2012, quan van quedar afectades 40.000 hectàrees.

Segons Mireia Banqué, coordinadora de DeBoscat i tècnica del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el 2,2% "no és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si es va repetint cada any llavors sí que ens haurem de preocupar".

I precisament un terç de les hectàrees afectades corresponen a arbres que s'havien recuperat de la sequera del 2012. La resta són zones que no havien presentat afectació anteriorment. Les sequeres recurrents no donen prou temps de recuperació als arbres.

La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat els darrers anys. Per comarques, el Pallars Jussà, l'Anoia i la Noguera són les que presenten una major superfície de bosc afectada. Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, cal incloure-hi també la Segarra i l'Alta Ribagorça.

El 75% dels arbres afectats són els de fulla ampla, com roures, alzines i faigs. Però es tracta d'espècies que si bé pateixen d'entrada l'impacte de la sequera de manera més aguda, es recuperen al cap de poc. La seva estratègia per fer front a la falta d'aigua és perdre les fulles, que rebroten a la primavera. En canvi, els pins i els avets són més resistents, però a la llarga poden patir més.

La sequera no és l'únic factor que provoca el decaïment dels arbres, però sovint actua com a desencadenant. Els afebleix i això fa que les plagues els afectin més. I amb el canvi climàtic és molt probable que les sequeres a Catalunya siguin més intenses i llargues, tal com s'explica en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Per tant, l'afectació sobre els boscos, previsiblement, s'aguditzarà.

L'informe assenyala que en els pròxims anys, i per pal·liar tant els efectes del canvi climàtic com l'augment del diòxid de carboni atmosfèric, "les polítiques de reforestació haurien de tenir en compte les condicions climàtiques més àrides previstes per als pròxims anys i decennis". Per això, caldria reduir les densitats de rebrots en boscos d'alta densitat per disminuir l'impacte de sequeres extremes. També caldria potenciar les espècies amb més capacitat per adaptar-se a la nova situació.

El DeBosCat és un projecte que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF. El cos d'Agents Rurals ofereix les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es fa cada setembre, just després de l'època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l'inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis.

Anar al contingut