La gravetat de Sharon suscita una gran incertesa en la vida política israeliana

La situació també suscita un gran interès en l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i, en general, en el món àrab, ja que s'esperava que després de la retirada israeliana de Gaza, Sharon impulsés el procés de pau després dels comicis, en els quals tots els sondejos li pronosticaven una victòria incontestable. Un dels motius d'incertesa és quin serà el futur del nou partit Kadima ("endavant"), que Sharon va constituir fa menys de dos mesos per dur a terme el seu programa de pau. Un altre és saber qui serà el cap de govern després de les eleccions parlamentàries. En els partits de la dreta ultranacionalista, que veien en Sharon poc menys que un traïdor i un enemic públic arran de la retirada del territori ocupat de Gaza, alguns portaveus demanaven l'ajornament de les eleccions i la creació d'un govern d'"emergència nacional". En un escenari polític així, podria sortir beneficiat el líder del partit Likud i vell rival de Sharon, Benjamin Netanyahu, que ha renunciat a retirar del gabinet nacional els quatre ministres d'aquest bloc que seguien al govern. El govern de transició que presidia Sharon fins a les eleccions ha quedat a càrrec del viceprimer ministre israelià, Ehmud Olmert, que ha assumit les seves funcions poc després de ser ingressat el cap del govern a l'hospital Hadasa. Sharon, que es va escindir del Likud per formar el partit Kadima, al qual es va associar un altre veterà de la política israeliana, l'exlíder laborista Shimon Peres, de 82 anys, hauria guanyat fins a 42 dels 120 escons del Parlament en les eleccions del març, segons els sondejos, i s'hauria assegurat la continuïtat en el poder.