La Generalitat tem que darrere la decisió de la CHE s'amagui una proposta encoberta de transvasament del riu per part de l'Estat

Preocupació a les Terres de l'Ebre per la preservació del Delta després que la Confederació Hidrogràfica hagi rebaixat el cabal mínim per al tram final del riu. El govern s'hi oposa i adverteix que al darrere hi pot haver la intenció de l'executiu espanyol de reimpulsar el transvasament de l'Ebre.
La Generalitat tem que darrere la decisió de la CHE s'amagui una proposta encoberta de transvasament del riu per part de l'Estat
Barcelona

La Generalitat tem que darrere la decisió de la CHE s'amagui una proposta encoberta de transvasament del riu per part de l'Estat

Preocupació a les Terres de l'Ebre per la preservació del Delta després que la Confederació Hidrogràfica hagi rebaixat el cabal mínim per al tram final del riu. El govern s'hi oposa i adverteix que al darrere hi pot haver la intenció de l'executiu espanyol de reimpulsar el transvasament de l'Ebre.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El cabal ecològic del tram final de l'Ebre serà de 106, 9 metres cúbics per segon de mitjana, poc més que ara, que és de 100. La xifra queda molt lluny de la reclamada per la comissió de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i ratificada pel Parlament, que el fixava entre 227 i 397 metres cúbics per segon.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, assegura que des del punt de vista mediambiental "entra en contradicció amb els estudis que disposa la Generalitat, que fixen uns cabals molt superiors". El conseller ha afirmat que la proposta de cabals ambientals és insuficient i que incompleix de manera clara els criteris que estableix la directiva marc de l'aigua europea.

També ha explicat que darrere els cabals mínims fixats pel govern "tem" que s'amagui una proposta encoberta de transvasament del riu per part de l'Estat. "En cap cas aquests cabals poden servir per justificar un transvasament", ha afirmat.

També ha posat en relleu que "la Generalitat no tolerarà que es rebaixin artificialment" els cabals ambientals del riu en el seu tram final "per fer viable un transvasament de l'Ebre" i ha afegit que a l'Ebre "no hi sobra ni una gota".

"No hi estem en absolut a favor i no entenem d'on surten aquestes propostes", ha comentat Recoder, que ha recordat que el compromís del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, és d'utilitzar criteris científics a l'hora de fixar els cabals mínims de l'Ebre al llarg del seu recorregut.

La Generalitat té 6 mesos per fer al·legacions al pla de conca fixat per la CHE, per convèncer la Confederació Hidrològica de l'Ebre que els cabals mínims no són suficients per assegurar "la vida del riu i l'ús de l'aigua per part del territori".

I el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, en una entrevista a "Els matins" de TV3, ha assegurat que no es pot extreure més aigua de l'Ebre perquè el Delta necessita evitar l'entrada d'aigua de mar. En declaracions a aquest programa, Josep Maria Pelegrí s'ha pronunciat així sobre la possible reducció del cabal del riu en el seu tram final.

Pelegrí, però, ha advertit que s'ha de tenir en compte que els rius poden anar tenint cada cop menys cabal.

"A mesura que hi hagi menys aigua que s'aporti de l'Ebre cap al mar, nosaltres tindrem una pressió més alta del mar cap a dintre i això, en principi, des del meu punt de vista no és gaire bo. (A més) jo crec que hem d'anar assumint que els cabals cada vegada seran menors, o poden ser menors: tampoc no vull ser negatiu. Per tant, el que hem de fer és constatar que des del riu Ebre no es poden fer més extraccions".

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS