Àustria

La Generalitat i Amical Mauthausen homenatgen les víctimes del camp de Mauthausen

Mauthausen va ser una fàbrica de tortura i de mort. El camp de concentració i extermini nazi es conserva gairebé intacte. En tot el complex de Mauthausen van morir entre 120.000 i 150.000 persones, de les quals unes 5.000 eren espanyols i catalans antifeixistes. Avui s'ha volgut recordar amb la presència del seu fill Josep Miret, membre destacat del PSUC i conseller d'Aprovisionament de la Generalitat, que va morir d'un tret a la nuca al novembre de 1944. Per primer cop, la Generalitat ha participat en aquests actes.

Actualitzat
Familiars i supervivents dels camps de concentració i extermini nazis, agrupats a l'Amical Mauthausen, han descobert una placa commemorativa al camp d'Ebensee, durant el primer acte institucional amb motiu del 60è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i l'alliberament dels camps. Ebensee, tot i ser de dimensions reduïdes, està considerat un dels més cruels, ja que hi van morir unes 20.000 persones. Algunes de fam i d'altres pels ritmes de treball en la construcció de galeries subterrànies que havien d'acollir fàbriques d'armes que quedaven protegides dels bombardejos aliats. Després d'aquest homenatge, a la tarda, també s'ha volgut recordar la figura de Josep Miret, membre destacat del PSUC i conseller d'Aprovisionament de la Generalitat. A Miret se'l va assignar en un dels camps annexos de Mauthausen, el de Florisdorf, dedicat a la producció d'armament pesant per al Tercer Reich. El 17 de novembre de 1944 Miret va resultar ferit i el comandant local de les SS va ordenar-ne l'assassinat d'un tret a la nuca. El conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Joan Saura, ha encapçalat la delegació del govern autònom i del Parlament català, que pretén reparar "una injustícia històrica" en retre avui el primer homenatge oficial a Josep Miret, conseller assassinat a Mauthausen. "En el govern català volem intentar recuperar el temps perdut" en retre tribut públic a Miret, però també a milers d'"homes i dones que encara avui estan en l'anonimat i que van morir per defensar la democràcia", ha declarat Saura. El conseller ha assegurat que li resultava "sorprenent" que aquest alt càrrec del govern català durant la Guerra Civil no hagués estat homenatjat amb anterioritat, cosa que ha atribuït a una situació d'"oblit generalitzat" i "amnèsia històrica" durant els primers passos de la democràcia a Espanya. També ha criticat que fins avui l'"estat espanyol encara no ha realitzat una llista de deportats" als camps de concentració nazis i ha dit que hi ha un desconeixement que la deportació i l'extermini nazi afectessin nombrosos espanyols. Tot i així, Saura ha valorat com a "molt important" la presència del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, en la commemoració, en un homenatge que "arriba tard, però que finalment arriba".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut