La Generalitat homenatja el geògraf i fundador d'ERC Marc-Aureli Vila

El secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans, i el secretari general de la Presidència, Carles Duarte, van presidir l'acte d'homenatge que es va celebrar al Palau de la Generalitat en memòria del geògraf, fundador d'ERC i membre de la Generalitat a l'exili Marc-Aureli Vila. Autor d'una monumental geografia de Veneçuela i de diferents estudis geohistòrics de Catalunya, Marc-Aureli Vila, traspassat el juny de 2001, havia estat membre de la Generalitat a l'exili i diputat d'ERC.
La Generalitat homenatja el geògraf i fundador d'ERC Marc-Aureli Vila
Barcelona

La Generalitat homenatja el geògraf i fundador d'ERC Marc-Aureli Vila

El secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans, i el secretari general de la Presidència, Carles Duarte, van presidir l'acte d'homenatge que es va celebrar al Palau de la Generalitat en memòria del geògraf, fundador d'ERC i membre de la Generalitat a l'exili Marc-Aureli Vila. Autor d'una monumental geografia de Veneçuela i de diferents estudis geohistòrics de Catalunya, Marc-Aureli Vila, traspassat el juny de 2001, havia estat membre de la Generalitat a l'exili i diputat d'ERC.
Els màxims representants de les institucions i els partits que van viure de prop la seva trajectòria van recordar la seva lluita per la supervivència de la cultura catalana des de l'exili, i un cop restablerta la democràcia, altre cop des de Catalunya. Durant l'acte també es va inaugurar una petita mostra procedent dels arxius personals que Vila va cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya, entre els quals destaca diversa correspondència amb el president Josep Tarradellas. Josep Maria Sans Travé va presentar també una petita mostra que recull alguns dels documents més interessants de l'arxiu personal del geògraf, que formaran part dels fons documentals del l'Arxiu Nacional juntament amb els d'altres noms il·lustres de la política i la cultura catalanes com Francesc Macià, Enric Prat de la Riba, Eugeni d'Ors i Pau Casals. El 1989, el mateix Vila ja va cedir a l'Arxiu set arxivadors plens de documentació sobre la seva tasca a Veneçuela, i després de la seva mort, el total de la seva documentació passa a formar part del l'Arxiu. Entre la documentació destaca un manifest per la campanya Ajudeu les Escoles Catalanes i un bust de Francesc Macià, a més de les cartes a Josep Tarradellas. Nascut a Barcelona el 17 de gener de 1908, Vila era fill de Pau Vila, autor de la primera divisió comarcal de Catalunya i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 1976. Marc-Aureli Vila es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona el 1934. Militant d'Estat Català, als 18 anys va participar en la preparació de la revolta de Prats de Molló. El 1931 va participar en la fundació d'ERC i el 1936 es va allistar a l'exèrcit republicà com a auditor de guerra al Pirineu aragonès. El 1939 va traspassar la frontera francesa i va ser reclòs al camp de concentració de Saint Cyprien. Gràcies a diversos contactes va poder fugir del camp i es va exiliar primerament a Colòmbia, on va exercir de professor, i després a Veneçuela, on va esdevenir catedràtic de geoeconomia i geohistòria. El 1959, la Generalitat el nomenaria delegat del govern català a Veneçuela, on va compaginar l'escriptura d'obres sobre la política i la història del catalanisme amb la tasca geogràfica. Entre el seu llegat a Veneçuela destaquen els 24 volums publicats entre 1950 i 1967 sobre les zones més recòndites del país. El 1978 va retornar a Catalunya per veure renéixer la democràcia. Poc abans havia estat membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1984 va ser elegit diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya i el 1991 va rebutjar la Creu de Sant Jordi en discrepància amb la política nacional de la Generalitat. A la seva mort, Marc-Aureli havia escrit 83 llibres publicats i 23 opuscles, entre els quals destaquen els 24 volums de "Geografia de Veneçuela", "Compendi de Geografia de Catalunya" (1984), "Les migracions i Catalunya" (1984), "Intervenció Catalana a Amèrica" (1989), "Comarques i municipis de Catalunya" (1989), "Temps viscut, 1908-1978" (1989) i "Aportació a la terminologia geogràfica catalana" (1998).

NOTÍCIES RELACIONADES