La Generalitat ha actuat preventivament en 223 casos per risc d'ablació en cinc anys

En els cinc anys que fa que funciona el protocol per evitar mutilacions genitals femenines, la Generalitat ha actuat preventivament en 223 casos. El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha elaborat un nou protocol d'actuacions, adaptat al nou Codi Penal.
La Generalitat ha actuat preventivament en 223 casos per risc d'ablació en cinc anys
Barcelona

La Generalitat ha actuat preventivament en 223 casos per risc d'ablació en cinc anys

En els cinc anys que fa que funciona el protocol per evitar mutilacions genitals femenines, la Generalitat ha actuat preventivament en 223 casos. El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha elaborat un nou protocol d'actuacions, adaptat al nou Codi Penal.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Segons l'anterior Codi Penal, l'ablació només era una falta, mentre que ara ja es considera un delicte que es pot castigar amb penes d'entre sis i dotze anys de presó. Aquest és un dels motius que ha portat el Departament d'Acció Social i Ciutadania a elaborar una actualització del protocol d'actuacions per prevenir aquesta pràctica. El protocol, que a Catalunya es va posar en marxa l'any 2001, estableix el procediment que han de seguir els mestres, els metges o qualsevol altre professional quan detecten un cas o una situació de risc de mutilació genital femenina.

En aquests 5 anys, la Generalitat ha actuat de forma preventiva en més de dos-cents casos, encara que no s'ha trobat cap cas de mutilació. Des del Departament valoren positivament que els casos notificats a la Conselleria hagin augmentat progressivament, perquè demostra que els sistemes de detecció de situacions de risc funcionen bé.

Segons ha explicat la consellera Carme Capdevila, "abans no es podia actuar amb una persona fora de l'àmbit de Catalunya i tots sabem que l'ablació no es produeix a Catalunya sinó als països d'origen". Per això, segons Capdevila, calia aquesta modificació que permet que les autoritats "puguin intervenir malgrat que la mutilació es faci fora de Catalunya". La consellera ha destacat la tasca que "estan fent les dones i les comunitats africanes" per combatre aquesta pràctica ancestral, i ha recordat que s'ofereixen "mesures reparadores per a les nenes i noies que vulguin reparar les lesions", i que també es finança el suport psicològic i les intervencions quirúrgiques a les víctimes.

En aquesta segona edició del Protocol hi han participat representants dels departaments d'Acció Social i Ciutadania, Educació, Salut, Interior, Relacions Institucionals i Participació, i la col·laboració d'associacions de dones africanes a Catalunya. La mutilació genital femenina és el nom genèric que es dóna a les pràctiques tradicionals d'algunes ètnies africanes i asiàtiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins, i altres agressions als òrgans genitals de les dones.

ÀUDIOS RELACIONATS