La Generalitat es repensa la decisió de no declarar Bé Cultural d'Interès Nacional el monestir romànic de Sant Ruf
Historiadors i experts en art van posar el crit al cel per la decisió i van començar una campanya a través de les xarxes reivindicant la importància d'aquest monestir
Polèmica a Lleida pel monestir romànic de Sant Ruf, dels segles XII i XIII, que està abandonat i en estat ruïnós. Després de 36 anys amb l'expedient sobre la taula, el Departament de Cultura va decidir no declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional.
Historiadors i experts en art van posar el crit al cel per la decisió de la Generalitat. Van començar una campanya a través de les xarxes reivindicant la importància d'aquest monestir romànic per a la història i l'arquitectura lleidatana.
També la Universitat de Lleida s'hi va posar en contacte i ara prepara un informe, amb la col.laboració del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià.
L'edifici és de titularitat privada i s'ha fet servir durant anys com a magatzem agrícola. Tot i el seu valor, és una construcció situada a l'horta de Lleida gairebé desconeguda.
De fet, el monestir es considera un assaig arquitectònic del monument més important de Lleida: la Seu Vella. Ho explica Francesc Fité, professor d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida:
"No és una església romànica més, sinó que és un edifici clau per l'estudi de l'arquitectura d'aquell moment, en què comencen a penetrar elements gòtics i noves formes constructives."
Des de l'Institut d'Estudis Ilerdencs tampoc entenen la decisió de la Generalitat de descartar catalogar el monestir com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Així ho expressa Montse Macià, directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs:
"Es protegeix testimonis materials minsos i petits, de restes de castells, perquè la llei hi obliga i , en canvi, el que va ser el primer monestir romànic de la ciutat queda sense protecció."
La Generalitat revisarà l'expedient
Davant les queixes que ha rebut, el Departament de Cultura ha decidit revisar l'expedient i encarregar més estudis arqueològics.
La subdirectora general de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, Elsa Ibar, ha afirmat que "es parlarà amb l'Ajuntament de la possibilitat que ho puguin adquirir, i la Generalitat està en la línia de tirar endavant intervencions arqueològiques, i fins i tot de fer un georadar per veure si queden restes del monestir."
Però des de la Paeria repliquen que això ja ho han intentat, però que "les negociacions que s'han dut a terme han estat fallides". El regidor d'Hàbitat Urbà i Rural i Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, afegeix que "potser s'haurien d'estudiar altres mesures i veure quin és el paper que ha d'assumir la Generalitat, com a màxima admimnistració en matèria de patrimoni, sobre aquesta qüestió."
