La Generalitat es mostra oberta a negociar el finançament per llimar els recels que genera

La proposta de finançament autonòmic feta pel govern català ha centrat l'actualitat política. Des de la Generalitat s'ha fet una aferrissada defensa del model presentat i, malgrat reconèixer que suscita recels, s'ha dit que la voluntat és de negociar amb la resta d'autonomies. A Catalunya, els grups de l'oposició, CiU i PP, han criticat la proposta mentre que, des d'Espanya, la reacció més moderada ha estat la del govern, que s'ha compromès a debatre la proposta tot i no compartir-la.
La Generalitat es mostra oberta a negociar el finançament per llimar els recels que genera
Barcelona

La Generalitat es mostra oberta a negociar el finançament per llimar els recels que genera

La proposta de finançament autonòmic feta pel govern català ha centrat l'actualitat política. Des de la Generalitat s'ha fet una aferrissada defensa del model presentat i, malgrat reconèixer que suscita recels, s'ha dit que la voluntat és de negociar amb la resta d'autonomies. A Catalunya, els grups de l'oposició, CiU i PP, han criticat la proposta mentre que, des d'Espanya, la reacció més moderada ha estat la del govern, que s'ha compromès a debatre la proposta tot i no compartir-la.
El conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, ha afirmat que el govern català "no vol imposar un model a ningú", en referència a les crítiques que ha suscitat en altres comunitats autònomes la proposta de finançament. Aquest és el cas del govern andalús o des de Castella i Lleó. La Generalitat proposa incloure a l'Estatut un nou model de finançament autonòmic d'"inspiració federal" amb una agència tributària pròpia consorciada o coordinada amb l'estatal i la recaptació i capacitat normativa sobre tots els impostos, amb una cessió a l'Estat no superior al 50%.

Bargalló ha defensat que aquest model és "just" i "equitatiu" i "no va en contra de cap comunitat autònoma", encara que ha admès que entén "perfectament" que la proposta hagi despertat "els recels" d'altres comunitats i del govern espanyol perquè "la miren amb prevenció, fet comprensible, i més en política, perquè la prevenció sol ser l'arma davant el desconeixement".

Per la seva banda, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha dit que el govern català ja estava "convençut" que "una bona proposta de finançament" com la presentada per Catalunya "generaria incomprensió".

Les reaccions a Catalunya i a Madrid

CiU, en qualitat de primer partit al Parlament, té una percepció positiva del document, tot i que no parteix d'un sistema semblant al basc, que és el projecte que han presentat. Artur Mas ha rebutjat la "subordinació" de la proposta feta pel tripartit perquè, assegura, només "perfecciona el sistema del cafè per a tothom". De totes maneres, CiU ha tornat a allargar la mà de la negociació al govern català per arribar a un acord a Catalunya sobre finançament.

En canvi, el president del PPC, Josep Piqué, ha estat més contundent i ha dit que el model és "irreal", i ha acusat el tripartit de voler fer veure a la societat que hi ha una coherència interna, al seu judici, inexistent. El líder del PP català fins i tot ha assegurat que aquest projecte de finançament limita la sobirania de les Corts Espanyoles.

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat que les reaccions de rebuig a la proposta "no són racionals" i ha fet una crida a la unitat dels partits catalans per defensar "els interessos de Catalunya". Puigcercós ha coincidit amb un altre republicà, el president del Parlament, Ernest Benach, que ha reclamat "sentit d'estat" perquè prosperi una bona proposta de finançament.

La portaveu d'ICV, Dolors Camats, ha qualificat de "precipitat" el rebuig d'IU a la proposta i ha recordat que "precisament aquesta és la proposta de la solidaritat, perquè es tracta de garantir-la en el futur", sota un model de "federalisme fiscal". Era la resposta al coordinador general d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, que ha expressat el rebuig a la proposta de finançament perquè "va més enllà del federalisme" i "posa límits a la solidaritat" entre les comunitats autònomes.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Barcelona i responsable de política municipal del PSC, Celestino Corbacho, ha valorat positivament la proposta, si bé ha puntualitzat que s'hi oposarà si abans no hi ha un "pacte" amb els ajuntaments per consensuar la distribució dels fons estatals.

Curiosament, la resposta més moderada a la proposta de finançament del tripartit català ha vingut del govern espanyol. La vicepresidenta primera ha assumit, des de la Moncloa, que caldrà obrir una negociació, tot i que també ha deixat clar que no serà bilateral, sinó entre les disset comunitats autònomes.

I, en el bloc del "no", Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que considera que els partits catalans no se'n sortiran, i Ángel Acebes, que diu que Zapatero és presoner dels independentistes.

NOTÍCIES RELACIONADES