Conservació cultural

La Generalitat destina 37 milions d'euros a restaurar i conservar el patrimoni cultural

El govern ha invertit 37.254.865 euros (6.198.687.968 pessetes) en 329 actuacions de restauració i conservació del patrimoni cultural català, en aplicació de l'1% Cultural. El programa 1% Cultural, endegat l'any 1997, es concreta en protocols de col·laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), segons els quals aquest últim destina l'1% de totes les obres que promou directament o per mitjà de les seves entitats adscrites a actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d'acord amb el que preveu la Llei del Patrimoni Cultural Català.

Actualitzat
L'aportació de la Generalitat a les més de 300 actuacions esmentades representa gairebé el 50% del cost total de les obres, que ascendeix a 75.666.819 euros (12.589.899.346 pessetes). Els 38.411.954 euros restants (6.391.211.378 pessetes), els aporten altres administracions implicades en cadascuna de les actuacions. Entre les més de 300 actuacions realitzades en aplicació de l'1% cultural es troben les obres de restauració següents: el claustre del monestir de Sant Esteve, de Banyoles (Pla de l'Estany); la canònica romànica de Mur, a Castell de Mur (Pallars Jussà); el castell de Gelida (Alt Penedès); els claustres del convent del Carme, a Olot (Garrotxa); el rosari monumental de Montserrat, a Monistrol (Bages) i del columbari de Vila-rodona (Alt Camp). El balanç de les actuacions a càrrec de l'1% Cultural ha estat presentat aquest matí en roda de premsa pels consellers de Cultura, Jordi Vilajoana, i del PTOP i portaveu del govern, Felip Puig, amb motiu de la presentació de l'exposició itinerant "1% Cultural", que inauguraran avui a dos quarts de vuit del vespre en un envelat instal·lat al passeig de Lluís Companys de Barcelona, davant de l'Arc de Triomf. La mostra, que es podrà visitar fins al 9 d'abril, presenta 147 fotografies d'actuacions realitzades amb aportacions del programa 1% Cultural. De les 147 imatges, 27 són obra de nou fotògrafs de reconegut prestigi en el camp de la fotografia d'autor: Jordi Calafell, Lluís Casals, Ferran Freixa, Jordi Guillumet, Lourdes Jansana, Manolo Laguillo, Martí Llorens, Jordi Miralles i Mariano Zuzunaga. L'exposició, comissariada per Josep Llinàs i Eduard Olivella, té per objecte donar a conèixer l'obra realitzada en aplicació de l'1% Cultural des dels inicis del programa. QUÈ ÉS L'1% CULTURAL? L'any 1981 la Generalitat de Catalunya va assumir les competències en matèria de cultura i va iniciar una política de protecció del patrimoni cultural, que es concretaria l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei del Patrimoni Cultural Català, que estableix els mitjans de prevenció i foment del patrimoni, així com la seva difusió. La llei estableix l'obligatorietat de reservar en els pressupostos destinats a obres públiques una partida mínima de l'1% per a la conservació, restauració i excavació arqueològica de béns protegits per la Generalitat de Catalunya. Dins de la programació de les actuacions, d'acord amb el que preveu la normativa vigent, tenen caràcter preferent els béns culturals que poden quedar afectats directament per l'obra pública que genera l'aplicació i els que es troben situats en el seu entorn. Tanmateix, el Departament de Cultura pot invertir cada any una part dels fons procedents de l'1% Cultural a comarques on durant els dos anys precedents no s'hagi fet cap obra pública generadora d'1% Cultural. L'aplicació del programa 1% Cultural ha permès la revitalització dels nuclis històrics i edificis de patrimoni públic, recuperant els seus elements singulars per tal de posar-los al servei de la població, i crear així nous espais d'oci i treball per al comerç i l'artesania. Cal destacar que la rehabilitació d'aquests espais urbans ha permès la revalorització de les àrees tractades i ha potenciat altres actuacions urbanístiques per part del sector públic o privat. Així, l'aplicació del programa 1% Cultural ha tingut un efecte revitalitzador en nombroses poblacions. El govern català ha desenvolupat aquest programa seguint premisses com la voluntat d'arribar al major nombre de municipis de la geografia catalana; la conservació del caràcter, estil i personalitat dels llocs a rehabilitar; la reactivació econòmica del centre i la participació d'altres institucions públiques, especialment ajuntaments, propietàries de sòl o dels edificis de patrimoni públic mitjançant la subscripció de convenis de col·laboració.
Anar al contingut