La Generalitat demana l'"aixecament immediat" de la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret del 9-N
En els recursos, s'adverteix que, si es tanquen les vies legals per a institucionalitzar l'expressió de l'opinió política, "és difícil preveure'n les conseqüències"
El govern de la Generalitat ha presentat aquest dimecres dos recursos davant del Tribunal Constitucional contra la decisió del govern espanyol d'impugnar la llei de consultes i la convocatòria del 9-N per demanar l'"aixecament immediat" de la suspensió cautelar aprovada per l'alt tribunal aquest dilluns.
El govern al·lega que el tribunal pot acordar aquest aixecament "atenent a la presumpció de legitimitat de les lleis i a la ponderació dels interessos perjudicats per les suspensions".
Els serveis jurídics de la Generalitat remarquen també que la consulta té caràcter consultiu i per si mateixa no comporta conseqüències. De fet, precisa que les actuacions que es podrien dur a terme posteriorment per part del Parlament o altres institucions serien "jurídicament independents i no concatenades a la pròpia consulta".
Referents internacionals
En els recursos, s'adverteix que, si es tanquen les vies legals per a institucionalitzar l'expressió de l'opinió política, "és difícil preveure'n les conseqüències". En aquest sentit, cita una resolució del Consell d'Europa que indica que, si la població té la sensació d'estar privada del dret a participar en la presa de decisions, es tendeix a alimentar "el menyspreu públic per la democràcia parlamentària, l'extremisme polític i fins i tot la violència".
Per reivindicar la legalitat de la consulta, la Generalitat creu que, 35 anys després d'haver-se aprovat la Constitució, els seus preceptes "ja no es poden llegir i interpretar de la mateixa manera que en el moment original de la seva entrada en vigor". A més, defensa que les consultes són "un procediment normal en l'àmbit internacional de les democràcies occidentals" i posa com a exemples Alemanya, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, França, Irlanda, Itàlia, el Regne Unit, Suïssa i Suècia.
El govern català fa una cita específica de la decisió del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec en què assenyala que "el sistema ha de poder reflectir les aspiracions de la població" combinant la primacia del dret i el principi democràtic.
Una altra referència, segons informa el diari "Ara", és a dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la il·legalització d'una organització sobiranista macedònia dins de Bulgària. Una d'aquestes sentències afirmava que, "en una societat democràtica basada en l'estat de dret, s'ha d'oferir una adequada oportunitat d'expressió de les idees polítiques que discuteixin un ordre existent i la realització de les quals es proposi per mitjans pacífics".
