La Generalitat critica la proposta de noves carreres universitàries perquè se separen d'Europa

La proposta del Ministeri d'Educació per reformar la universitat espanyola no ha agradat gens ni mica a la Generalitat. L'objectiu dels canvis és adaptar-se al sistema europeu, però avui s'ha fet evident la disparitat de criteris que hi ha. El conseller d'Universitats considera que la proposta del govern central no és coherent amb el que fan altres països. Començant per la durada de les carreres i acabant pel finançament.
La Generalitat critica la proposta de noves carreres universitàries perquè se separen d'Europa
Barcelona

La Generalitat critica la proposta de noves carreres universitàries perquè se separen d'Europa

La proposta del Ministeri d'Educació per reformar la universitat espanyola no ha agradat gens ni mica a la Generalitat. L'objectiu dels canvis és adaptar-se al sistema europeu, però avui s'ha fet evident la disparitat de criteris que hi ha. El conseller d'Universitats considera que la proposta del govern central no és coherent amb el que fan altres països. Començant per la durada de les carreres i acabant pel finançament.
Actualitzat
A partir del curs 2008-2009, les carreres universitàries s'estructuraran de manera totalment diferent de com ho són ara per adaptar-se al nou sistema europeu, conegut com la Declaració de Bolonya. El Ministeri d'Educació proposa un primer cicle de 180 crèdits, és a dir, un mínim de tres anys, després del qual s'obtindrà un diploma no oficial. Per aconseguir el títol de grau, l'equivalent a les actuals llicenciatures, caldrà fer 60 crèdits més, un any, que haurà d'incloure un treball de final de carrera o pràctiques tutelades. L'estudiant, després, podrà fer un postgrau d'un o dos anys per obtenir el títol de màster, i d'aquí, si vol, accedir als programes de doctorat.

El conseller d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació, Carles Solà, considera que "és una mala notícia, especialment per als nostres universitaris, perquè els crearà dificultats en els programes de mobilitat, ja que tenen una estructura diferent de la immensa majoria dels països europeus".

En canvi, universitats com la de Barcelona o la Politècnica creuen que el sistema proposat és prou flexible i no impedirà els intercanvis, encara que no coincideixi exactament amb el d'altres universitats europees, on el títol de grau s'obté en tres anys i no en quatre, com pretén el ministeri.

Segons el rector de la UPC, Josep Ferrer Llop, la proposta "és una estructura modular, en què al cap de tres anys ja pots accedir als màsters o pots continuar fins a fer un quart any. Després, en qualsevol cas, pots continuar fins al cinquè any, després pots passar al doctorat". "Per a les enginyeries és un esquema que crec que ens dóna prou flexibilitat per anar a tot arreu", assegura.

El ministeri preveu una inversió de set mil milions d'euros en els pròxims cinc anys per adaptar-se a aquests canvis. Però segons el conseller Solà, un efecte col·lateral d'ampliar les actuals diplomatures de tres anys a quatre cursos serà que els costos augmentaran un 33%, finançament que hauran d'assumir els governs autonòmics.