La Generalitat blinda la preservació del paratge de Gallecs

El Departament de Política Territorial de la Generalitat ha aprovat definitivament el pla director urbanístic que garanteix la conservació i l'ordenació del paratge de Gallecs. És l'espai agrícola més gran que queda al Vallès, i està gairebé sense alterar tot i que ha estat amenaçat durant anys. Fa 35 anys el govern franquista va decidir construir-hi una gran ciutat. Això va provocar un gran moviment de protesta que va convertir Gallecs en símbol de la lluita contra l'especulació. El projecte no es va fer mai realitat però unes 800 hectàrees es van quedar sense edificar al bell mig del Vallès.
La Generalitat blinda la preservació del paratge de Gallecs
Gallecs

La Generalitat blinda la preservació del paratge de Gallecs

El Departament de Política Territorial de la Generalitat ha aprovat definitivament el pla director urbanístic que garanteix la conservació i l'ordenació del paratge de Gallecs. És l'espai agrícola més gran que queda al Vallès, i està gairebé sense alterar tot i que ha estat amenaçat durant anys. Fa 35 anys el govern franquista va decidir construir-hi una gran ciutat. Això va provocar un gran moviment de protesta que va convertir Gallecs en símbol de la lluita contra l'especulació. El projecte no es va fer mai realitat però unes 800 hectàrees es van quedar sense edificar al bell mig del Vallès.
Amb més de 800 hectàrees de paisatge agrícola sense urbanitzar, Gallecs és un cas únic a la zona metropolitana de Barcelona. Fins als anys 60, aquí, la vida es mesurava pel ritme de la sembra i les collites.

Però tot es va trasbalsar l'any 1970, en plena època del "desarrollismo", quan el Ministeri de la Vivienda va anunciar que expropiaria 1.500 hectàrees per fer-hi una ciutat nova per a 130.000 persones. Pels pagesos arrelats de generacions, la pèrdua de les terres va ser dramàtica. Amb tot, molts van decidir quedar-se.

Amb l'arribada de la democràcia, la resistència dels pagesos va trobar molt suport. Hi va haver manifestacions multitudinàries, com la del 1978. Gallecs es va convertir en bandera ecologista i ciutadana.

Com que el creixement de la població metropolitana afluixava, es va descartar fer una ciutat nova. La titularitat de Gallecs va passar a la Generalitat. Però, sense un pla global, polígons industrials i residencials van omplir gairebé la meitat de la superfície, repartida en set municipis. Els ajuntaments de Mollet i de Parets van lluitar per protegir com a parc rural les 800 hectàrees encara intactes.

A Gallecs es compagina l'activitat agrícola amb la condició de gran espai lliure en un entorn molt urbanitzat. El pla director ara aprovat tanca un conflicte de 35 anys i assegura que l'espai central de Gallecs es conservarà sense urbanitzar. A més, s'inclourà dins el Pla d'Espais d'Interès Natural.

Gallecs el gestionarà un consorci integrat per la Generalitat i els set municipis, i s'assegurarà la continuïtat dels pagesos, que tant han lluitat per conservar-lo.