La Fundació Stämpfli, de Sitges, mostra fins a mitjans d'abril un recull antològic de l'obra de l'artista francès Jacques Villeglé
Sota el títol "Els murs tenen la paraula", la mostra recull una seixantena d'obres, com els seus cartells esquinçats, els alfabets sociopolítics i els grafismes.
Fins a mitjans d'abril, la Fundació Stämpfli retrata la trajectòria de Jacques Villeglé amb una exposició antològica que recull més de 60 obres.
"Els murs tenen la paraula" es tracta de la primera exposició que Villeglé (Kemper, Bretanya, 1926) fa a Catalunya i mostra una acurada selecció dels tres eixos fonamentals de la seva obra: els "affiches lacérées" (cartells esquinçats), els alfabets sociopolítics i els grafismes. L'obra exposada ha estat seleccionada pel comissari de la mostra, Ferran Martínez Sancho, juntament amb el mateix artista.
Jacques Villeglé pot presumir de ser l'únic artista francès viu que té obra exposada al MoMA de Nova York. L'artista figura a la història de l'art contemporani com un dels fundadors del nou realisme, un moviment artístic que es va proposar incorporar fragments de realitat a les obres.
Als anys 50 l'artista va començar a recollir cartells esquinçats pels vianants als carrers de París, com un acte de rebel·lia contra la invasió publicitària a les ciutats. Recompostos, ara aquests cartells reconstrueixen fragments de la realitat social i política de l'últim mig segle de ciutats com París o Barcelona.
La mostra també exhibeix tres escultures de Villeglé. Una, la primera que va fer l'artista (1947), amb les restes abandonades de filferro que va recollir en una platja que havia estat escenari de combat durant la Segona Guerra Mundial.
Jacques Villeglé proposa una poètica del paisatge urbà relacionada estretament amb l'estructura social i econòmica europea de la segona meitat del segle XX. Planteja, al mateix temps, una revisió radical de la tradicional noció d'autor i de les fonts de la inspiració artística.
