La fundació propietària de la Pedrera ha posat en marxa una web per descobrir-ne la història

Ara és possible recuperar bocins del passat de la Pedrera. La fundació propietària de l'edifici ha posat en marxa una web per descobrir-ne la història que permet endinsar-se en els seus secrets.
La fundació propietària de la Pedrera ha posat en marxa una web per descobrir-ne la història
Barcelona

La fundació propietària de la Pedrera ha posat en marxa una web per descobrir-ne la història

Ara és possible recuperar bocins del passat de la Pedrera. La fundació propietària de l'edifici ha posat en marxa una web per descobrir-ne la història que permet endinsar-se en els seus secrets.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
En ple passeig de Gràcia, l'edifici de la Pedrera és un dels més visitats pels turistes. Ara és possible acostar-s'hi d'una altra manera. I és que una de les obres més emblemàtiques de Gaudí guarda encara molts secrets que ara es volen recuperar.

Ara és possible recuperar bocins del passat de la casa Milà. La Fundació Catalunya-La Pedrera, propietària de l'edifici, ha posat en marxa la web de la Pedrera inèdita per descobrir-ne la història que permet endinsar-se en els seus secrets. A més està fent una crida als ciutadans perquè aportin fotografies, pel·lícules, documents o relats orals desconeguts en referència a l'edifici.

Tres descobertes

La casa Milà, La Pedrera, acaba de descobrir els primers barcelonins que van voler anar a viure a l'edifici, acabat d'estrenar l'any 1912. La dada no s'ha pogut trobar a cap registre documental, perquè enlloc no consta quines famílies van començar a conviure amb els Milà, el matrimoni que va encarregar aquest edifici a Gaudí per viure al principal i llogar la resta de pisos. Però la crida feta des de la web La Pedrera Inèdita ha donat resultats.

La Pilar Abadal, néta d'un dels primers llogaters de La Pedrera, va veure la crida de la web i va respondre. I ara té l'oportunitat de visitar el pis dels seus avis, Paco Abadal i Mercè Duran, que el van estrenar l'any 1912, just després de casar-se. La Pilar ha aportat diaris de l'època que ho acrediten.

Paco Abadal va ser un destacat ciclista que es va anar engrescant en el negoci del motor. Li agradava la velocitat i va apostar fort en el sector incipient de l'automobilisme. I li va anar molt bé. La Pilar ha permès recuperar aquest pessic de memòria de La Pedrera. I alhora ella ha recuperat l'atmosfera d'aquells temps. El seu pare va néixer a la Pedrera, però el 1930 la família es va construir una mansió als afores de la ciutat, a la cantonada de l'avinguda Diagonal i el carrer Capità Arenas: el palauet Abadal. Però Paco Abadal no en va poder gaudir gaire, perquè es va exiliar l'any 36 i va morir poc mesos després de tornar, just després que s'acabés la Guerra Civil.

Els que també van fugir de la Guerra Civil van ser els Milà, els propietaris de la Pedrera. I el seu pis, de 1.300 metres quadrats, va ser requisat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya. Ben aviat s'hi va instal·lar a viure el seu secretari general, el comunista Joan Comorera, que també hi va fixar la seu de la Conselleria d'Economia que presidia.

Hi ha una fotografia que en dóna testimoni i que era desconeguda fins fa ben poc. El negatiu d'aquesta fotografia ha dormit més de 70 anys a la capsa on el va guardar Rossend Torras, un fotògraf amateur que va deixar en herència als seus parents 25.000 negatius inèdits d'un gran valor documental.

El valor històric d'aquesta fotografia única que vincula la Pedrera amb en Joan Comorera ha permès recordar que el dirigent del PSUC va patir un atemptat sense conseqüències a la porta de casa seva. I que la preocupació per la seguretat va fer que es fes construís un refugi al soterrani de la Pedrera, que es va localitzar els anys 90, durant unes obres, per protegir-se dels bombardejos durant la guerra.

La tercera història, que si no és del tot inèdita, sí que és força insòlita revela un reportatge de la revista "PlayBoy", de l'any 1978, en plena època del "destape", al terrat de La Pedrera. Una utilització diferent d'aquest edifici que Gaudí va omplir de referències religioses i que volia culminar amb una gran imatge de la Mare de Déu del Roser. Val a dir que l'any 1992, el dibuixant i fotògraf Enric Sió també va retratar una noia nua al terrat de la Pedrera per al seu llibre "Barcelona, Guapa!".

VÍDEOS RELACIONATS