Fòrum Universal de les Cultures

La Fundació Miró traça un recorregut per les utopies del segle XX

La Fundació Miró de Barcelona fa dins del Fòrum-Ciutat 2004 una exposició que proposa un recorregut per la utopia amb l'objectiu de reflexionar sobre la pau. Sota el títol "La bellesa del fracàs, el fracàs de la bellesa", la mostra aplega unes 150 obres, entre dibuix, pintura, escultura, fotografia i instal·lació, d'un període que va des de l'anarquisme del segle dinou fins a la utopia social de finals dels anys 60. L'exposició la integren peces d'artistes com Malèvitx, Mondrian, Duchamp, Kandinsky, Beuys o Nauman. L'exposició proposa una reflexió sobre la bellesa de la utopia i el fracàs de la seva aplicació tant a nivell social com artístic, segons ha dit el comissari de la mostra Harald Szeemann. L'exposició es podrà veure fins al 24 d'octubre.

Actualitzat
"L'anarquia és la màxima expressió de l'ordre", va dir Élisée Reclus. Una idea que xoca frontalment amb els fracassos de les comunes llibertàries que s'han establert arreu del Món al llarg de la història. Aquesta és una de les idees recollides a l'exposició "la bellesa del fracàs, el fracàs de la bellesa", que des d'avui es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona. La mostra és un repàs de les utopies vistes des del terreny de l'art, des de l'anarquisme, al final del segle XIX, fins a la revolució de l'art en els anys seixanta o, més recentment, l'art contra la guerra. L'exposició consta de 150 obres, entre dibuix, pintura, escultura, fotografia i instal·lacions, d'artistes com Antonin Artaud, Marcel Duchamp, Hirschhorn, Irwing, Kandinsky, Mondrian, Nauman, Picabia, Tingueli o Ponce de León. El fil narratiu continua amb la utopia de la unió de totes les arts en l'obra d'art del futur, la qual gira al voltant de Richard Wagner, exemplificada pel teatre de Bayreuth. Una altra utopia que presenta l'exposició és la de Monte Veritá, a Suïssa, on cap el 1900 va sorgir-hi un moviment de reforma de la realitat que implicava una alternativa al comunisme i el capitalisme. Les generacions artístiques actuals continuen amb aquesta mirada de desconfiança en les utopies en general i es decanten cap a l'experiència individual.
Anar al contingut