La Fundació Godia reuneix màscares i fetitxes del desconegut art ancestral africà
En les primeres dècades del segle XX l'art primitiu va fascinar els artistes d'avantguarda però tot i així l'art africà és encara molt desconegut per a la majoria. Per tal d'evitar aquesta tendència la Fundació Godia reuneix 70 màscares, fetitxes, reliquiaris i figures per al culte, perquè el visitant s'endinsi en un món de formes i símbols ancestrals buscant les arrels de la sensibilitat contemporània.
Els artistes africans pertanyien a clans especialitzats, sovint als ferrers de la tribu, que estaven en contacte permanent amb la terra i el foc. El procés d'elaboració d'un fetitxe o d'una màscara començava amb l'elecció i la tala de l'arbre, seguint un ritual complex.
Les escultures formaven part dels rituals col·lectius i de les vivències personals: escenificaven el mite, orientaven la vida, eren jutges i confidents.
L'exposició, oberta al públic fins al 30 de juny, comença amb una selecció d'escultures "tellem" i "dogon", de Mali i Burkina Faso, entre les quals destaquen dues de molt estilitzades, gairebé abstractes, dels segle XII i XIV, les més antigues de l'exposició.
Les imatges "tellem", que representen els avantpassats i fundadors de clans, alcen els braços al cel implorant la pluja que ha de proporcionar fecunditat i riquesa a la tribu, mentre que altres figures que es tapen la cara amb les mans evoquen la desesperació d'un rei després de la sequera que va obligar el seu poble a abandonar la terra.
A l'espai dedicat a l'art del Gabon s'exhibeixen màscares blanques, que representen els difunts i que recorden l'art japonès; un reliquiari "kota", una de les manifestacions més espectaculars de l'art africà que representen la figura d'un guardià.
Una màscara "goli", extraordinària per les seves dimensions i per la puresa de les seves línies recorda ràpidament algunes escultures de Joan Miró.
De les màscares "dan", de Costa d'Ivori, en sobresurt una amb una pàtina negra, que va pertànyer a Charles Ratton, un dels marxants més cèlebres d'art primitiu, així com una cullera "senufo".
L'exposició es tanca amb una gran sala dedicada a l'art dels "fang" dels boscos del Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i el Congo, representada per diverses figures "fang", una màscara "ngontang" de quatre cares o un fetitxe "songye", dues màscares "kuba" del Zaire, a mig camí entre l'elm medieval i un escafandre futurista, i dos pals funeraris "konso".
