La Fundació Gala-Salvador Dalí incorpora una obra inèdita a l'exposició temporal d'autoretrats del pintor
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha incorporat a l'exposició temporal d'autoretrats del pintor un oli cedit per un col·leccionista privat, pintat el 1926. El quadre, "Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí", té com a peculiaritat que al revers hi ha pintat un paisatge d'oliveres fet tres anys abans, i és que en la primera època el pintor tenia més ganes de pintar que teles per fer-ho.
La Fundació Gala-Salvador Dalí incorpora una obra inèdita a l'exposició temporal d'autoretrats de Salvador Dalí inaugurada el 8 d'octubre passat al Teatre-Museu de Figueres i que es podrà visitar fins a finals de l'estiu.
Procedent d'una col·lecció privada, l'oli es titula "Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí". Dalí el va pintar el 1926, just quan va visitar Pablo Picasso a París, cosa que n'explica les influències neocubistes. De fet, es creu que un quadre de Picasso en què es representava un cap va influenciar Dalí per a la realització d'una sèrie d'autoretrats amb caps tallats i desplegant-se, entre els quals s'inclou aquest, realitzat amb colors molt intensos.
En la realització d'aquesta pintura, Dalí aprofita el revers d'un paisatge fet amb anterioritat, concretament tres anys abans, que pertany a un "Dalí més íntim". Es tracta d'una pràctica habitual del pintor en aquella primera època, en què, com explica el director del museu de Figueres, Antoni Pitxot, "Dali tenia més ganes de pintar que teles". A més, el mestre Núñez havia ensenyat al geni català a aprofitar la part no preparada de la tela perquè absorbeix millor els colors.
La imatge desplegada amb què Dalí es representa a ell mateix amb un joc de colors primaris ha estat objecte de diverses interpretacions. N'hi ha que defensen que no s'hi representa Dalí, sinó Federico García Lorca, perquè la imatge s'assembla a una fotografia de Lorca prenent el sol a la platja amb una gran ombra projectada. Pitxot, en canvi, ja ha afirmat que "amb Dalí no se sap mai, però per mi està clar que l'obra forma part del conjunt d'autoretrats".
Procedent d'una col·lecció privada, l'oli es titula "Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí". Dalí el va pintar el 1926, just quan va visitar Pablo Picasso a París, cosa que n'explica les influències neocubistes. De fet, es creu que un quadre de Picasso en què es representava un cap va influenciar Dalí per a la realització d'una sèrie d'autoretrats amb caps tallats i desplegant-se, entre els quals s'inclou aquest, realitzat amb colors molt intensos.
En la realització d'aquesta pintura, Dalí aprofita el revers d'un paisatge fet amb anterioritat, concretament tres anys abans, que pertany a un "Dalí més íntim". Es tracta d'una pràctica habitual del pintor en aquella primera època, en què, com explica el director del museu de Figueres, Antoni Pitxot, "Dali tenia més ganes de pintar que teles". A més, el mestre Núñez havia ensenyat al geni català a aprofitar la part no preparada de la tela perquè absorbeix millor els colors.
La imatge desplegada amb què Dalí es representa a ell mateix amb un joc de colors primaris ha estat objecte de diverses interpretacions. N'hi ha que defensen que no s'hi representa Dalí, sinó Federico García Lorca, perquè la imatge s'assembla a una fotografia de Lorca prenent el sol a la platja amb una gran ombra projectada. Pitxot, en canvi, ja ha afirmat que "amb Dalí no se sap mai, però per mi està clar que l'obra forma part del conjunt d'autoretrats".
