Pla curt dels dos acusats, Josep Maria Matas, a l'esquerra, i Xavier Solà, a la dreta, d'esquena, a la sala de vistes de l'Audiència …
Pla curt dels dos acusats, Josep Maria Matas, a l'esquerra, i Xavier Solà, a la dreta, d'esquena, a la sala de vistes de l'Audiència de Barcelona, el 16-10-17 (horitzontal).

La fiscalia ultima un pacte amb els exdirigents de l'ACM jutjats pel saqueig de l'entitat

ACN Barcelona.-La Fiscalia Anticorrupció està ultimant un pacte per acordar la pena contra l'exsecretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Josep Maria Matas, i l'excap dels serveis jurídics, Xavier Solà, que aquest dilluns havien de ser jutjats per haver-se apropiat d'un milió d'euros de l'entitat municipalista. La fiscalia els demana inicialment cinc anys i mig de presó, però la pena molt probablement baixarà dels dos anys perquè cap dels dos ingressi en un centre penitenciari.

El judici havia de començar aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona amb la declaració dels dos acusats i vuit testimonis més. Dimarts i dimecres era el torn de 22 testimonis més, i dijous s'havia d'acabar. No obstant, l'advocat de Solà ha explicat que el seu client havia arribat a un acord extrajudicial amb el president i el secretari de l'ACM per retornar part de l'import defraudat, acord que ha de ser ratificat aquest mateix dilluns al vespre pel comitè executiu de l'entitat municipalista. Per això, ha demanat al tribunal ajornar 24 hores l'inici del judici. L'altra defensa també ha pactat amb la fiscalia, i el ministeri públic no s'ha oposat a l'ajornament.L'acord amb fiscalia, a l'espera de fer-se públic, podria consistir en una rebaixa substancial de la pena de presó, de cinc anys i mig a dos o menys anys, per tal que no hagin d'ingressar en cap centre penitenciari, i en el pagament, total o parcial, de l'import defraudat i les multes corresponents. A més, es podria tenir en compte el retard acumulat per la causa, que es va concloure el 2014, i el fet que l'ACM no ha reclamat cap quantitat.Segons el fiscal, Matas, també excoordinador general de la Diputació de Barcelona, i Solà, exprimer tinent d'alcalde de Vic i exsecretari general del Departament de Cultura, haurien pogut defraudar gairebé un milió d'euros entre el 2005 i el 2011. Els dos exalts càrrecs de l'ens municipalista seran jutjats per haver emès factures a través de les empreses Parés i Solé SL i Tresserres Imatges Corporatives SL, per serveis que cobraven a l'ACM i, en realitat, no feien.Parés i Solé SL va ser adquirida per Matas el 2004 i va delegar-la a Ramón G.P., marit de la comptable de l'ACM, com a "testaferro". Aquesta societat, segons l'Agència Tributària, tenia com a únic client quasi exclusivament l'ACM. Des de 2005 a 2009, Matas va facturar serveis a l'ACM provinents per Parés i Solé, que en realitat aquesta empresa no havia realitzat. De fet, no existia cap contracte entre l'ACM i Parés i Solé, sinó simplement factures.A vegades, aquests serveis no els feien aquestes societats, sinó que els prestaven terceres empreses com TNS Sofres o editores, cosa que incrementava el cost per a l'ACM, a través del mecanisme de la interposició social. En altres ocasions, l'ACM pagava directament serveis inexistents a l'empresa Tresserres Imatges Corporatives, propietat d'un cosí de Matas, que a la vegada pagava el servei a Parés i Solé. Tot a benefici de Matas, que es quedava amb el sobrepreu facturat o la totalitat del preu, quan es tractava dels serveis inexistents. Amb els diners obtinguts, Matas va incrementar "significativament" el seu patrimoni immobiliari i va comprar-se cotxes d'alta gamma.D'altra banda, Matas també es va incrementar injustificadament el seu sou. El 2006 cobrava 87.500 euros anuals. Però el 2007 va renovar el contracte de treball i se li va equiparar el sou a un secretari general de la Generalitat. L'endemà de signar el contracte, Matas va demanar al gerent que se li rebaixés la nova retribució en 32.000 euros anuals perquè l'entitat havia de fer diverses inversions. Del 2007 al 2009 va cobrar uns 92.000 euros. Però al 2010 va demanar al gerent que li paguessin tots els sous endarrerits i aquell any va cobrar 198.500 euros i el 2011 un total de 273.000 euros.Solà, per la seva banda, de comú acord amb Matas, va adquirir el 2009 la societat Esports Lleure SAU SL, amb el propòsit també d'interposar-la a l'ACM, per encarregar-li serveis que es pagaven a un preu molt per sobre del què en realitat van fer. L'empresa va canviar l'objecte social de serveis nàutics a serveis immobiliaris sense contractar cap treballador i va servir a Solà per comprar una casa a Cadaqués (Alt Empordà). Quinze dies després de ser adquirida per Solà, l'empresa va presentar a l'ACM 65 factures per catàlegs de masies. Però aquests catàlegs es van realitzar pels propis equips de l'ACM o pels ajuntaments, no pas per l'empresa.Josep Maria Matas va ser secretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), des de 1999 fins a 2011, i Xavier Solà, va ser cap dels serveis jurídics, des de 2000 fins al 2007.Les penesL'abril del 2012, quan el cas ja estava sent investigat per la fiscalia, i havia sortit als mitjans de comunicació, Matas va voler retornar part dels diners a l'ACM i va pagar 368.000 euros.Per tot això, la fiscalia demana inicialment cinc anys i mig de presó, set d'inhabilitació i 9.000 euros de multa per a Matas com a coautor dels delictes de malversació impròpia de fons públics i falsedat en document mercantil. Subsidiàriament, si els fons de l'ACM no es consideressin públics, el fiscal demana cinc anys i mig de presó i 17.100 euros de multa per apropiació indeguda i falsedat en document mercantil. En tots dos casos sol·licita també una indemnització de 772.000 euros per a l'ACM i Per a Solà, com a cooperador necessari, sol·licita cinc anys i mig de presó, set d'inhabilitació i 9.000 euros de multa, o sis anys i mig i 18.000 euros de multa, segons els delictes, a més de retornar 189.000 euros a l'ACM. Ramon G.P. i Lluís T.M., imputats inicialment per ser administradors de les empreses que feien factures falses, finalment no seran jutjats en no considerar-se suficientment provat, "més enllà de les lògiques sospites", que fossin conscients dels actes il·lícits, ja que obeïen les ordres de Matas.

Anar al contingut