La fiscalia rebutja que la justícia argentina investigui els crims del franquisme

La Fiscalia federal de l'Argentina ha rebutjat que la justícia d'aquest país investigui els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco, en considerar "il·legal" l'inici d'un procés que a Espanya fan "nombrosos tribunals". En un dictamen entregat a la jutge María Servini de Cubria, el fiscal Federico Delgado rebutja la denúncia presentada el 14 d'abril a la Cambra Federal de Buenos Aires perquè s'investiguin a l'Argentina els crims comesos durant la dictadura franquista emparant-se en el principi de jurisdicció universal.
La fiscalia rebutja que la justícia argentina investigui els crims del franquisme
Buenos Aires

La fiscalia rebutja que la justícia argentina investigui els crims del franquisme

La Fiscalia federal de l'Argentina ha rebutjat que la justícia d'aquest país investigui els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura de Francisco Franco, en considerar "il·legal" l'inici d'un procés que a Espanya fan "nombrosos tribunals". En un dictamen entregat a la jutge María Servini de Cubria, el fiscal Federico Delgado rebutja la denúncia presentada el 14 d'abril a la Cambra Federal de Buenos Aires perquè s'investiguin a l'Argentina els crims comesos durant la dictadura franquista emparant-se en el principi de jurisdicció universal.
Actualitzat
Pérez Esquivel, a l'esquerra, juntament amb familiars de víctimes del franquisme i de la dictadura argentina a Buenos Aires. (Foto: Reuters)

Pérez Esquivel, a l'esquerra, juntament amb familiars de víctimes del franquisme i de la dictadura argentina a Buenos Aires. (Foto: Reuters)

"Iniciar un procés a l'Argentina equivaldria a utilitzar un camí il·legal per remeiar una il·legalitat major. Això és incompatible amb l'evolució del dret internacional dels drets humans", sosté el representant del Ministeri Públic. "És innegable que els crims del franquisme constitueixen delictes de lesa humanitat i en conseqüència és innegable també que el reclam dels que pretenen una investigació a l'Argentina està emparat en altíssimes raons de justícia substantiva recolzades en la categoria de delictes de lesa humanitat", reconeix Delgado.

"No obstant això, aquesta incommovible força moral que conté aquest reclam de justícia té esquerdes jurídiques molt profundes", ha argumentat el representant del ministeri públic. Delgado ha citat Raúl Zaffaroni, un dels membres del Tribunal Suprem argentí, afirmant que "qualsevol país està habilitat per jutjar els crims contra la humanitat, però a condició que no ho hagi fet el país al qual incumbia l'exercici de la jurisdicció d'acord amb el principi de territorialitat".

Ha afirmat que els mateixos denunciants "reconeixen dues coses: que hi ha causes en tràmit a Espanya en què s'investiguen els crims del franquisme, i que la llei d'amnistia dictada el 15 d'octubre del 1977 pel Parlament espanyol no s'aplica a crims de lesa humanitat". Delgado ha recordat que "hi ha nombrosos tribunals [espanyols] que estan investigant en l'actualitat els crims del franquisme "i que la llei d'amnistia aprovada a Espanya "no preveu els delictes de genocidi, crims contra la humanitat ni, en particular, els delictes continuats de segrest, dins i fora d'Espanya, de nens de famílies republicanes i el seu lliurament a famílies franquistes, ni les detencions-desaparicions forçoses".

El fiscal insisteix que "no és factible iniciar una investigació judicial o promoure una causa a l'Argentina", ja que només estaria habilitada davant el "tancament de tot camí que porti a la justícia" i "aquestes dimensions estan absents en el cas denunciat".

La demanda presentada a Buenos Aires està encapçalada per familiars de víctimes de la dictadura franquista i té el suport d'organitzacions argentines de drets humans, el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel i associacions espanyoles de recuperació de la memòria històrica. La querella va sol·licitar que la justícia demani dades sobre membres dels governs espanyols en funcions entre el 17 de juliol del 1936 i el 15 de juny del 1977, així com dels comandaments de l'exèrcit, la Guàrdia Civil, la Policia Armada, els directors generals de Seguretat i els dirigents de Falange Espanyola.

A més, van demanar llistes de desapareguts, assassinats i torturats i de les fosses comunes trobades a Espanya, un cens dels nens "robats" durant la dictadura i informació de "totes les empreses privades beneficiades del treball forçat i esclau dels presos republicans que encara segueixen actives".