La Fiscalia nega que Catalunya pugui convocar la consulta emparant-se en l'Estatut
Malgrat l'article de l'Estatut que permet consultes populars, la fiscalia creu que suposaria un "flagrant frau de llei"
La Fiscalia Provincial de Barcelona considera que Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobiranista, ni tan sols emparant-se a l'article de l'Estatut que la faculta per organitzar consultes populars, ja que fer-ho suposaria un "flagrant frau de llei". La llei de consultes no referendàries, actualment en tràmit al Parlament, desplega precisament aquest àmbit estatutari que "reconeix el dret de participació dels ciutadans en els afers públics i atorga a la Generalitat la competència per regular les diverses modalitats participatives".
La llei de consultes no referendàries, en tràmit al Parlament, és l'única de les vies legals proposades pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per celebrar la consulta, després que l'Estat tanqués la porta al traspàs de la competència a través de l'article 150.2 i a altres opcions de convocar un referèndum emparat en la Constitució. En cas que prosperessin els arguments de la Fiscalia, doncs, no quedaria cap via legal per a convocar la consulta del 9 de novembre.
Aquest escrit contrasta amb la posició que va mantenir la Fiscalia Superior de Catalunya fa tres mesos, quan veia "marge raonable" per discutir si la consulta encaixava a la Constitució, en un escrit que va ser rebut molt positivament pels partits favorables al referèndum.
Cabrils no pot cedir el padró a la Generalitat
La Fiscalia nega que Catalunya pugui convocar la consulta emparada en l'Estatut en un escrit en el qual s'oposa que l'Ajuntament de Cabrils pugui cedir el padró municipal a la Generalitat per a una eventual consulta sobiranista a Catalunya, arran de la demanda presentada per un veí que va denunciar que es vulnerava el seu dret a la intimitat.
En un informe d'al·legacions de 35 pàgines, el fiscal Abel Carmelo Andrade Ortiz demana al titular del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona que estimi el recurs presentat pel veí Alejandro Rusiñol i declari nul l'acord del ple de Cabrils del mes de març en què s'acordava cedir el padró municipal a la Generalitat si li ho demanava per celebrar una eventual consulta sobiranista. Segons el fiscal, el consistori ha efectuat una interpretació "laxa" respecte al dret de protecció de dades, ja que no existeix cap llei que empari la cessió del padró per a la celebració d'una consulta.
