La fiscalia manté l'absolució per l'únic processat per l'incendi del 94 en el judici que ha quedat vist per sentència
Aquest dimecres ha quedat vist per sentència el judici dels incendis que van afectar el Berguedà el 1994, i que va començar a Gargallà. En la sessió del matí han declarat 3 dels 8 pèrits que encara no ho havien fet, i les parts han llegit els seus informes finals i s'han evidenciat discrepàncies sobre la causa del foc. La fiscalia no acusa el tècnic de Fecsa perquè no considera provada la relació de causalitat entre l'incendi i el manteniment de la línia elèctrica. Segons el Ministeri Fiscal, es complien els requisits de distància i potència. A més, un dels pèrits diu que les flames no van tenir a veure amb la línia elèctrica. D'altra banda, les acusacions particulars han presentat molts testimonis de veïns que havien vist espurnes a la línia i havien presentat moltes denúncies abans de l'incendi. També han presentat informes d'experts que avalarien l'origen del foc pel mal estat de la línia.
En el judici que fins aquest dimecres s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona, les acusacions particulars mantenen la seva petició d'entre un i tres anys de presó per un delicte d'incendi per imprudència temerària amb resultat de mort per a Llorenç V.S., responsable de la xarxa elèctrica de Fecsa a la zona de Gargallà (Berguedà) l'any 1994, quan va produir-se el foc que va afectar unes 26.000 hectàrees i on van morir tres persones.
Segons la fiscalia, que en les seves conclusions finals segueix sense presentar càrrecs contra el processat, el 4 de juliol del 1994 un "incorrecte funcionament" de la línia elèctrica de baixa tensió, propietat de Fecsa, situada a Gargallà, dins del municipi de Montmajor va provocar que saltessin espurnes cap a un camp de cereals iniciant-se un incendi que va propagar-se amb molta rapidesa per la calor, la baixa humitat i el vent.
Tot i que el fiscal considera que la causa del foc està en aquestes espurnes que van saltar de la línia elèctrica, insisteix que el seu manteniment era correcte i per tant no presenta cap tipus d'acusació contra l'encarregat de la línia de Fecsa, Llorenç V.S., ni cap demanda de diners en concepte de responsabilitat civil per a la companyia.
Aquesta tesi de la fiscalia té el suport d'un informe realitzat, a petició del jutjat, del cap del Laboratori d'Electricitat del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, adscrit al Departament d'Indústria en l'època dels fets, i que en la sessió d'aquest dimecres ha declarat com a pèrit en aquest judici.
En la seva declaració, el pèrit ha insistit que després d'estudiar la línia així com algunes restes trobades en el lloc dels fets, no té cap prova que indiqui que hagués registrat un sobreescalfament. A més, considera que l'estesa de baixa tensió complia amb la normativa i el reglament corresponent, sobretot amb els fusibles de seguretat posats per evitar un curtcircuit, i que "no vaig trobar cap explicació tècnica per a les espurnes" que podrien haver sortit d'un possible xoc entre els cables.
Aquest pèrit també ha insistit que la línia no estava destensada, com argumenten els enginyers de l'acusació particular, i que qualsevol espurna que hagués sortit "s'hauria apagat abans d'arribar al terra" ja que queia d'una altura de set metres. A més, ha destacat que el plàstic de PVC que recobria el cable de baixa tensió no podria haver cremat en cas de registrar un sobreescalfament i que abans de caure a terra també s'haurien apagat. Tot i això, aquest pèrit ha explicat que la línia elèctrica estava deteriorada pel pas del temps.
Per la seva banda, els enginyers i catedràtics d'universitat aportats com a pèrits per les acusacions particulars, que representen els propietaris afectats per aquest incendi, han explicat que la línia elèctrica de baixa tensió "estava en mal estat" com demostren "les espurnes de diferents colors" que diversos testimonis van veure caure el dia dels fets.
Aquests pèrits han insistit que la línia elèctrica estava destensada, ja que era molt antiga, i que en diferents punts es tocava fins a crear un arc elèctric que provocava espurnes, i que algunes d'elles, les més grans, van arribar a terra i van iniciar les flames. A més, també consideren que el plàstic que recobria la línia es va cremar per curtcircuits provocats per un sobreescalfament, i que no tenia els fusibles de seguretat que segons la normativa hi ha d'haver en zones pròximes a les torres elèctriques, per evitar aquest increment de la temperatura.
Els pèrits creuen que aquest plàstic encès va caure a terra i no es va apagar ja que "estava fet amb un material antic" i per això podria ser la causa del foc. Un dels enginyers ha explicat també com ha fet experiments similars amb caigudes tant d'espurnes com trossos de cable encès i ha dit que "cinc de cada sis arriben cremant a terra".
En les seves conclusions finals els advocats de les acusacions particulars consideren que el foc va començar pel mal estat de la línia elèctrica i que el responsable és l'acusat que era el cap de manteniment de la companyia a la zona. Per això l'acusen d'un delicte d'incendi per imprudència greu amb resultat de mort i li demanen entre un i tres anys de presó, i que Fecsa es faci càrrec dels més de 36 milions d'euros que es reclamen com a indemnització pels danys causats per les flames, i la mort de tres persones.
Segons la fiscalia, que en les seves conclusions finals segueix sense presentar càrrecs contra el processat, el 4 de juliol del 1994 un "incorrecte funcionament" de la línia elèctrica de baixa tensió, propietat de Fecsa, situada a Gargallà, dins del municipi de Montmajor va provocar que saltessin espurnes cap a un camp de cereals iniciant-se un incendi que va propagar-se amb molta rapidesa per la calor, la baixa humitat i el vent.
Tot i que el fiscal considera que la causa del foc està en aquestes espurnes que van saltar de la línia elèctrica, insisteix que el seu manteniment era correcte i per tant no presenta cap tipus d'acusació contra l'encarregat de la línia de Fecsa, Llorenç V.S., ni cap demanda de diners en concepte de responsabilitat civil per a la companyia.
Aquesta tesi de la fiscalia té el suport d'un informe realitzat, a petició del jutjat, del cap del Laboratori d'Electricitat del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, adscrit al Departament d'Indústria en l'època dels fets, i que en la sessió d'aquest dimecres ha declarat com a pèrit en aquest judici.
En la seva declaració, el pèrit ha insistit que després d'estudiar la línia així com algunes restes trobades en el lloc dels fets, no té cap prova que indiqui que hagués registrat un sobreescalfament. A més, considera que l'estesa de baixa tensió complia amb la normativa i el reglament corresponent, sobretot amb els fusibles de seguretat posats per evitar un curtcircuit, i que "no vaig trobar cap explicació tècnica per a les espurnes" que podrien haver sortit d'un possible xoc entre els cables.
Aquest pèrit també ha insistit que la línia no estava destensada, com argumenten els enginyers de l'acusació particular, i que qualsevol espurna que hagués sortit "s'hauria apagat abans d'arribar al terra" ja que queia d'una altura de set metres. A més, ha destacat que el plàstic de PVC que recobria el cable de baixa tensió no podria haver cremat en cas de registrar un sobreescalfament i que abans de caure a terra també s'haurien apagat. Tot i això, aquest pèrit ha explicat que la línia elèctrica estava deteriorada pel pas del temps.
Per la seva banda, els enginyers i catedràtics d'universitat aportats com a pèrits per les acusacions particulars, que representen els propietaris afectats per aquest incendi, han explicat que la línia elèctrica de baixa tensió "estava en mal estat" com demostren "les espurnes de diferents colors" que diversos testimonis van veure caure el dia dels fets.
Aquests pèrits han insistit que la línia elèctrica estava destensada, ja que era molt antiga, i que en diferents punts es tocava fins a crear un arc elèctric que provocava espurnes, i que algunes d'elles, les més grans, van arribar a terra i van iniciar les flames. A més, també consideren que el plàstic que recobria la línia es va cremar per curtcircuits provocats per un sobreescalfament, i que no tenia els fusibles de seguretat que segons la normativa hi ha d'haver en zones pròximes a les torres elèctriques, per evitar aquest increment de la temperatura.
Els pèrits creuen que aquest plàstic encès va caure a terra i no es va apagar ja que "estava fet amb un material antic" i per això podria ser la causa del foc. Un dels enginyers ha explicat també com ha fet experiments similars amb caigudes tant d'espurnes com trossos de cable encès i ha dit que "cinc de cada sis arriben cremant a terra".
En les seves conclusions finals els advocats de les acusacions particulars consideren que el foc va començar pel mal estat de la línia elèctrica i que el responsable és l'acusat que era el cap de manteniment de la companyia a la zona. Per això l'acusen d'un delicte d'incendi per imprudència greu amb resultat de mort i li demanen entre un i tres anys de presó, i que Fecsa es faci càrrec dels més de 36 milions d'euros que es reclamen com a indemnització pels danys causats per les flames, i la mort de tres persones.
