La fiscalia eleva la petició de pena per a l'etarra Parot de 25 a 29 anys de presó

L'Audiència Nacional jutjarà l'històric membre d'ETA Henri Parot pels delictes d'integració a organització terrorista i atemptat en grau de conspiració. La fiscalia ha elevat de 25 a 29 anys de presó la petició de pena per a Parot en considerar que pertany a l'organització terrorista "en grau de dirigent i promotor", i això suposa elevar de 10 a 14 anys la pena sol·licitada per aquest motiu.
La fiscalia eleva la petició de pena per a l'etarra Parot de 25 a 29 anys de presó
Madrid

La fiscalia eleva la petició de pena per a l'etarra Parot de 25 a 29 anys de presó

L'Audiència Nacional jutjarà l'històric membre d'ETA Henri Parot pels delictes d'integració a organització terrorista i atemptat en grau de conspiració. La fiscalia ha elevat de 25 a 29 anys de presó la petició de pena per a Parot en considerar que pertany a l'organització terrorista "en grau de dirigent i promotor", i això suposa elevar de 10 a 14 anys la pena sol·licitada per aquest motiu.
Actualitzat

El pres etarra Henri Parot s'enfronta avui a una petició del fiscal de 29 anys de presó per reintegrar-se a ETA i proposar, des de la presó, atemptats contra el que va anomenar en una carta "objectius vitals" per a l'Estat. Inicialment, la pena demanada per la fiscalia era de 25 anys de presó, però en les seves conclusions provisionals, el fiscal Ignacio Gordillo ha acusat Parot d'un delicte d'integració a organització terrorista "en grau de dirigent i promotor", cosa que suposa elevar de 10 a 14 anys la pena sol·licitada per aquest motiu.



Objectius vitals



En la carta per la qual el jutgen, Parot afirmava que, quan va ser detingut el 4 d'abril de 1990 a Santiponce, a Sevilla, conduint un vehicle carregat amb 300 quilos d'amonal, ja havia decidit que els seus propers atemptats serien contra el Ministeri de l'Interior i contra l'Audiència Nacional, i afegia: "No entenc per què no els hem volat ja."



A més, proposava a la banda atemptats contra el que anomenava objectius "vitals", com el Banc d'Espanya i les borses de Madrid i Barcelona, i deia: "Estic convençut que si feu això s'asseurien a negociar." "És l'única via: o els feu danys vitals al cap/cor o no hi ha res a fer", afegia Parot.



En la seva compareixença davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, Parot va negar tenir qualsevol relació amb la carta.